Publicitat
Publicitat

CATÀSTROFE ALS APENINS

Polèmica a Itàlia per la protecció antisismes

El balanç de víctimes s’eleva fins als 278 morts mentre s’esvaeix l’esperança de trobar més supervivents. Itàlia declara zona d'emergència i prepara un funeral d'Estat per a 40 víctimes

La terra no dóna treva a Itàlia. Les rèpliques del fort terratrèmol que dimecres a la matinada va sacsejar el centre del país van provocar ahir nous enfonsaments i van dificultar els treballs de recerca de supervivents sota la runa. A la desesperada, tot i que les opcions de trobar algú amb vida s’esvaeixen, els equips de rescat continuen el desenrunament, una feina feixuga que es fa gairebé pedra a pedra, dels edificis ensorrats a les poblacions d’ Amatrice, Accumoli i Arquata del Tronto, tres petits nuclis dels Apenins centrals. 

El balanç oficial de víctimes s'ha elevat aquest divendres fins als 278 morts i els 388 ferits hospitalitzats, unes xifres encara provisionals que fan témer a les autoritats que el tremolor de dimecres acabi sent més mortífer que el de l’any 2009 a la província de L’Aquila, no gaire lluny de la zona afectada ara, que va causar més de 300 morts. Les autoritats planegen per demà dissabte un funeral d'Estat per a una quarantena de víctimes que se celebrarà a la veïna  Ascoli Piceno, a pocs quilòmetres de distància de l'epicentre.

Itàlia, entre dues plaques tectòniques

El govern ha declarat l' estat d'emergència a la regió afectada i el primer ministre, Matteo Renzi, ha anunciat que es destinarà una partida de 50 milions d'euros per ajudar a la reconstrucció. La gran sacsejada de dimecres i les tremolors següents han devastat carreteres i ponts, a banda d'edificis, i l'àrea es troba gairebé presa pels militars.

La rèplica més important d’ahir -en total ja n’hi ha hagut 928- es va registrar a les 2 i 36 del migdia i va tenir una intensitat de 4,3 a l’escala de Richter. Va ser prou forta per provocar nous danys entre les restes dels edificis que amb prou feines s’aguantaven a Amatrice i obligar els equips de rescat a treballar encara més al límit. 

Més de 24 hores sota la runa

Però la seva feina no va ser en va. En total, els bombers han aconseguit rescatar de sota la runa 215 persones amb vida. Les últimes, ahir mateix, més de 24 hores després del sisme. Històries de supervivència al límit que commouen Itàlia. Com la de la Giorgia, una nena de 4 anys rescatada dimecres a la nit després de passar 16 hores sota la runa de casa seva, a Pescara del Tronto. No va tenir la mateixa sort la seva germana gran, de 9 anys.

No se sap del cert quantes persones podrien estar encara atrapades sota la runa, ja que, segons Protecció Civil italiana, són poblacions de muntanya que reben molts turistes i visitants a l’estiu, especialment aquesta setmana, en què se celebrava una important cita gastronòmica a la zona.

Sí que s’han quantificat en 2.500 les persones que s’han quedat sense casa, moltes de les quals van ser reallotjades en tendes habilitades a la zona, tot i que algunes van optar per dormir dins d’un cotxe -lluny dels edificis- per por a nous tremolors.

En un país on el 70% de les construccions no respecta el reglament antisísmic, tot i que bona part del territori està ubicat en zones considerades de risc, la tragèdia de dimecres reobre el debat sobre la seguretat dels edificis públics. I encara més tenint en compte que l’escola d’Amatrice es va enfonsar tot i que havia estat reforçada el 2012, després del terratrèmol de L’Aquila, per evitar tragèdies com la de l’any 2002, quan un sisme va provocar la mort de 27 alumnes a l’escola de San Giuliano di Puglia.

Escoles i hospitals mal construïts

La fiscalia italiana va obrir ahir una investigació per determinar si la reforma per adequar l’escola al risc sísmic, i les obres similars que es van fer a l’hospital d’Amatrice, que també va quedar inutilitzat, es van fer correctament. “Que en aquest país alguns edificis públics encara no compleixin les normes antisísmiques és una vergonya”, va escriure ahir al diari 'Corriere della Sera' el periodista Sergio Rizzi.

Però “les calamitats són les calamitats”, va afirmar ahir el primer ministre italià, Matteo Renzi, per tancar la polèmica i erigir-se com el dirigent més preocupat per la prevenció que ha tingut el país. “Itàlia ha demostrat al món que, davant la calamitat natural, no es rendeix. Al contrari, treu la seva millor cara, la passió i la valentia de la seva gent per tornar a la vida les zones devastades”, va proclamar després d’una reunió del seu executiu, que va aprovar una primera partida de 50 milions d’euros per fer front a la situació a la zona afectada.

Referèndum constitucional

Renzi, immers en la campanya electoral pel referèndum sobre la reforma constitucional que es farà a l’octubre i que ell mateix ha convertit en un plebiscit sobre la seva gestió, va reclamar unitat política i social per fer front al risc de terratrèmol que viu el país.

Ahir les imatges que continuaven arribant des de la zona afectada mostraven encara edificis sencers convertits en runa, carrers i places desapareguts sota muntanyes de pedra i fustes, grans forats i esquerdes sobre els edificis que quedaven drets i una espessa capa de pols que ho cobria tot. “Com si fos una guerra”, va resumir en portada el diari italià La Repubblica. Ara arriba l’hora de les preguntes.

Tragèdia al centenari Hotel Roma

L’Hotel Roma d’Amatrice era tot un emblema gastronòmic a Itàlia, l’indret on degustar l’original recepta de pasta a l’amatriciana, una especialitat de la regió del Laci provinent d’aquest indret. Amb una espectacular terrassa sobre la vall i poques habitacions, l’establiment centenari era un punt de pelegrinatge obligat per als amants de la muntanya i el bon menjar. La nit de dimecres a dijous es calcula que hi havia una trentena de persones quan l’edifici sencer es va ensorrar, i fins ara només s’han recuperat quatre cadàvers. La solidaritat amb Amatrice va portar alguns establiments de restauració italians a destinar part de la recaptació obtinguda a través de la pasta a l’amatriciana als damnificats per la tragèdia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT