Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Les ferides de la ruta dels Balcans

La ruta balcànica s’estreny cada dia més. Els països de l’antiga Iugoslàvia, que van ser l’origen de l’última gran migració a la Unió Europea durant la dècada dels 90, s’han convertit, des de l’estiu, en territori de trànsit dels centenars de milers de refugiats que, des de Turquia, intenten arribar a Alemanya i al nord d’Europa. Però la resposta caòtica davant l’emergència que es viu als Balcans amenaça de reobrir velles ferides en un territori fràgil en recursos, i encara en plena reconstrucció de la convivència interètnica.

Al finals de setembre, els governs de Zagreb i Belgrad es van embarrancar en un intercanvi d’acusacions i insults amb remor d’anys passats. Els dos països, enfrontats pels milers de refugiats que s’aplegaven a la seva frontera conjunta, van acabar bloquejant el pas de persones i vehicles, amenaçant amb la imposició d’embargaments comercials i retornant a una vella retòrica que semblava que retrocedia als últims dies del règim de Slobodan Milosevic.

La decisió d’Hongria, la setmana passada, de segellar la seva frontera i els límits d’entrades de refugiats que han imposat Àustria i Croàcia han deixat atrapades milers de persones en uns colls d’ampolla impossibles, sota condicions cada cop més dures pel fred i la pluja. Alguns han començat a desplaçar-se novament cap a Sèrbia. Els governs de Belgrad i Skopje tornen a sentir la pressió de l’emergència aquests dies.

Sense horitzó a la UE

A Brussel·les es tem que la “falta de cohesió” entre els països dels Balcans pugui afegir pressió a una ruta cada cop més “dramàtica”, en paraules de Jean-Claude Juncker, però la UE ha sigut la primera d’exhibir la seva pròpia desunió. És des d’algunes capitals comunitàries que s’amenaça de retornar els refugiats cap als Balcans.

“No és un problema dels Balcans occidentals, és un problema europeu, perquè la UE ha sigut incapaç de mostrar lideratge en aquesta crisi”, va dir el ministre eslovac d’Afers Estrangers durant la reunió que la UE va celebrar fa un parell de setmanes amb els països balcànics.

Només uns dies després de l’última cimera de caps d’estat i de govern per parlar, sobretot, de refugiats, Juncker ha tornat a convocar una altra trobada per a aquest diumenge. Cada reunió és un pas minúscul enmig de l’acceleració i l’agreujament de la situació dels milers de persones atrapades per la paràlisi de l’Europa que havien idealitzat com a destí.

La situació es deteriora mentre les promeses d’un futur pròxim dels Balcans dins la UE es van alentint, malgrat els esforços de la cancellera Angela Merkel assegurant-los el camí de l’adhesió.

La realitat és que els Vint-i-vuit han tornat a decretar un altre parèntesi d’almenys cinc anys per a qualsevol nova ampliació. Això s’ha traduït als Balcans occidentals en un “afebliment de la influència de la UE” a la regió, mentre alguns països, com ara Sèrbia, comencen a fer equilibris polítics per protegir els seus interessos i apropar-se alhora a Rússia.

Aquesta és la conclusió de l’últim informe regional de l’European Council on Foreign Relations, que també alerta de l’arrelament d’un “discurs polític cada cop més intolerant” als Balcans, i del deteriorament continuat de la situació a Bòsnia i Macedònia. “Pobres condicions econòmiques, pobra governança i frustració”, diu el text, mentre Brussel·les els reclama col·laboració i “mesures operatives” per alleujar una situació que la UE és incapaç de resoldre.