Publicitat
Publicitat

Va protagonitzar la primera fita global de la TV

Un producte de la Guerra Freda

Neil Armstrong és un producte de la Guerra Freda. Potser la icona més important, perquè simbolitza com cap altra aquesta era d'hegemonia americana. La Unió Soviètica havia liderat la cursa especial fins que el 1969 Armstrong va trepitjar la Lluna. La fita d'Armstrong va ser el primer esdeveniment televisiu global i de masses. El meu pare tenia 17 anys aleshores i encara ho recorda vivament. A Delhi, en una visita recent a l'Índia, un ancià em descrivia l'experiència d'haver-ho vist en un aparell de televisió, al carrer. Gràcies al poder de la imatge, els Estats Units van capgirar el marcador del partit que després Reagan portaria al límit amb la Guerra de les Galàxies.

Malgrat la seva fama, Armstrong complia amb el perfil de pilot de proves d'avions secrets supersònics, com ho eren els seus companys del primer projecte espacial americà, el Gèmini, anterior a l'Apol·lo: un paio dur i senzill, afable i gens carismàtic, poc amant de la notorietat. De fet, Buzz Aldrin ha estat el més popular dels tres tripulants de l'Apol·lo 11, per la seva oratòria, per la seva convicció en l'existència de vida extraterrestre, per la seva implicació en el debat públic.

Armstrong no és Magallanes ni Cristòfor Colom. Va tenir el mèrit d'haver estat escollit en els duríssims processos de selecció de la NASA per ser el primer a trepitjar la Lluna, però ell només va ser el timoner. El cervell del simbolisme que va suposar la primera missió tripulada a la Lluna probablement va ser John Fitzgerald Kennedy, que el 1962 va vincular el seu prestigi polític amb la conquesta de la Lluna. D'allò en queda com a testimoni el meravellós discurs al Rice Stadium de Houston, en què comparava l'arribada a la Lluna amb l'Everest: "Escollim anar a la Lluna aquesta dècada no perquè sigui fàcil, sinó perquè és dur i farà sortir el millor de nosaltres".

Armstrong parlava poc amb els mitjans, però quan ho feia sovint restava importància al seu passeig per la Lluna. No era pas falsa modèstia, era sinceritat: era conscient que trepitjar el nostre satèl·lit en un univers amb 100.000 milions de galàxies, cadascuna amb milions i milions de sistemes solars, no és tan espectacular com sembla. El pròxim Armstrong serà l'home o la dona que trepitgi Mart. Més que per la complexitat de la missió de visitar el nostre planeta veí, trepitjar Mart serà un pas endavant respecte de la missió de l'Apol·lo 11 si els humans entenem que és una proesa més enllà de valorar que qui ho fa és xinès o americà.