Publicitat
Publicitat

Trampes al solitari

Fins ara s’ha provat de canviar el nom a la cosa perquè no semblés cosa. Ara s’impedeix que aquest àmbit cultural es presenti tal com és davant dels ulls dels més petits.

Tinc un amic de Fraga amb qui, en diverses ocasions, he parlat de com és això de ser aragonès i catalanoparlant. I ell no renuncia a ser aragonès i tampoc renuncia a la seva catalanitat lingüística. I més enllà d’idees polítiques i sent d’un context familiar gens sospitós de ser nacionalista català, em diu que ell culturalment se sent més proper a Catalunya que no pas a la resta de l’Aragó. I em parla dels gegants, les gralles i com la forma fragatina de gaudir de les tradicions troba que és més semblant a com es fa al Segrià que no pas com es fa a altres llocs de l’Aragó. Amb això, arribo a la conclusió que la catalanitat cultural i lingüística es viu amb certa normalitat i sense considerar-se res incompatible amb ser aragonès.

Si bé el govern actual de l’Aragó ha passat pàgina de Lapao i companyia i ha fet un pas endavant en el reconeixement del català, encara li costa veure sobre paper la realitat indivisa de la llengua i la cultura catalana. El fet és que ha vetat la distribució d’unes agendes escolars en català fetes per la Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats de la zona, per fomentar la normalització lingüística. El problema, que només tenen referents dels territoris de parla catalana, com és el cas de les festivitats; recull les dates assenyalades tant del País Valencià com d’Andorra, Mallorca o la mateixa Franja de Ponent.

Fins ara s’ha provat de canviar el nom a la cosa perquè no semblés cosa. Ara s’impedeix que aquest àmbit cultural es presenti tal com és davant dels ulls dels més petits. Però no per això deixarà d’existir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT