Formar part de l'FMI suposarà a Andorra un cost de 4.677 euros l'any

I tenir bloquejats 266.500 euros en comptes al país

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha comunicat al Govern quin és l’import de la quota que correspon a Andorra per esdevenir el 190è membre d’aquest organisme. Són 101,6 milions d’euros que en cap cas, ha reiterat el ministre de Finances, Eric Jover, s’hauria d’abonar en l’import total i que suposaria per a Andorra únicament haver de satisfer una quota de 4.677 euros en concepte de cost financer i tenir bloquejats 266.500 euros en comptes al país. D’aquesta manera, Jover ha remarcat que es tracta d’unes despeses totalment “assumibles” i que, a més, aquesta adhesió comporta uns “avantatges considerables”. La voluntat seria que al mes d’octubre la junta de governadors de l’FMI aprovés aquesta adhesió d’Andorra, que esdevindria membre de ple dret i també quedaria adscrita a una circumscripció concreta.

Tant el titular de Finances com el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, han detallat els pagaments i el repartiment de la quota a què Andorra hauria de fer front. Així, un 25% de la quota total (uns 25 milions d’euros) s’ha de pagar a Washington, on l’FMI té la seu i s’haurà de fer el pagament en els sis mesos posteriors a l’adhesió. Es dona la circumstància, però, que l’FMI dona una borsa a Andorra equivalent a 43 milions d’euros que l’Estat pot fer servir per pagar aquesta quota. Si s’opta per aquesta opció, que sembla que sí, tal com han manifestat Ballestà i Jover, Andorra només hauria de satisfer interessos. El 75% restant dels diners de la quota han de ser presents al país a nom de l’FMI en diferents comptes. Del total, el 0,25%, és a dir, 264.00 euros, han d’estar en un compte bloquejat i computa com a reserva. En un segon compte hi ha d’haver 2.500 euros més que anirien associats a certes despeses que l’FMI pogués tenir com per exemple una oficina al país, una situació que a hores d’ara no sembla que es faci realitat. L’import restant, ha concretat Jover, és a dir, 72,5 milions, és “una promesa de pagament”, és a dir, no són uns diners que s’hagin de dipositar efectivament i seria una quantitat que l’FMI podria reclamar a Andorra en certes circumstàncies com podria ser que Andorra fos considerat un dels països que estan en bona situació per deixar diners a d’altres estats. Aquesta possibilitat, però, no es dona a hores d’ara i, tal com ha comentat el titular de Finances, només 52 dels 190 països que formen part de l’FMI estan en aquesta situació. En definitiva, ha subratllat el ministre, que l’import que ha de satisfer Andorra a hores d’ara de manera efectiva són 4.677 euros més els 266.500 que s’han de tenir bloquejats.

Ballestà ha detallat que formar part de l’FMI porta associat un seguit de beneficis, entre els quals l’assistència tècnica i formacions en temàtiques com poden ser la supervisió financera o la lluita contra el blanqueig; en segon lloc hi ha “la millora de la reputació a l’incorporar-se a una institució internacional de prestigi”, de la qual Andorra esdevindria el 190è membre. En tercer lloc, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals ha manifestat que aportarà “reconeixement i homologació internacional” i en darrer lloc hi ha l’accés al finançament d’emergència en cas de necessitat, que podria arribar a ser d’un màxim del 437% de la quota assignada a Andorra. De moment, han incidit tant Ballestà com Jover, el país no té la intenció de recórrer a aquest finançament; de fet, el ministre ha reconegut que quan l’FMI atorga un d’aquest ajuts, a més de pactar amb el país afectat el tipus d’interès a satisfer, també pot demanar altres elements per “donar sostenibilitat a l’ajut”.