El Blockchain, una gran oportunitat per atreure més inversions a Andorra

Andorra la VellaMés de 150 persones, entre empresaris, advocats i economistes s'han donat cita, aquest matí, a l'Auditori Rocafort del Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria per tal d'escoltar les diferents ponències en la matinal que havia preparat l'Associació Andblockchain sobre les oportunitats de negoció que ofereix Andorra amb l'actual marc legislatiu. Aquest, a més a més, és el primer d'aquestes característiques a Europa i ofereix un avantatge competitiu d'uns dos anys al Principat.

La presidenta d’Andblockchain, Marta Ambor, ha posat en relleu “la importància de les “altres” lleis” amb les que s’ha dotat el Principat, a banda de la dels actius digitals que “pot ser és la que és més marquetiniana”. Acte seguit ha pres la paraula el secretari d’estat de Diversificació Econòmica, Marc Galabert, qui ha parlat dels diferents avenços legislatius que ha fet el país en matèria d’economia digital. En aquest sentit, ha fet especial èmfasi en que “Andorra, un petit país amb grans oportunitats”.

El punt de partida, segons ha apuntat el secretari d’estat, ha estat “la Llei de Contractació Electrònica, que ha servit d’embrió per totes les normatives que han vingut després”. Tot seguit ha exposat que la llei de serveis de confiança electrònica es va establir “com a espina dorsal” de tot el marc legislatiu. En aquest sentit, ha reconegut les diferents visions que hi van haver fins arribar a un consens que es va plasmar en la llei d’actius digitals.

El secretari d’estat ha posat l’accent en la importància que tenen els advocats i els economistes del país per fer “d’ambaixadors” de les oportunitats que té el marc legislatiu andorrà. Galabert, a més a més, ha fet una radiografia de les diferents arestes econòmiques que s’han potenciat des del Govern, just abans d’entrar en matèria. Sobre el corpus legislatiu, ha afirmat que “no es basa en normativa europea, perquè encara no s’ha aprovat, sinó que ho fa en els debats que hi ha ara. Pensem que tenir-la aprovada ens pot donar una posició de privilegi, ja que aquí ja està en vigor”. Finalment, Galabert ha recordat que la feina no s’ha acabat i que actualment s’està treballant en la Llei d’Economia Digital, que ha de permetre oferir un ventall de noves oportunitats com el visat d’emprenedoria, esdevenir un punt sandbox o crear la figura dels nòmades digitals.

Ambor ha donat pas al Dr. Ignacio Alamillo, una autèntica eminència en el sector, en tant que ponent tant de les normatives andorranes com a part essencial de les europees que estan actualment en redacció. Alamillo, qui té formació tant en la vessant tècnic i en l’apartat jurídic, ha obert un ampli ventall d’oportunitats especialment adreçat a professions com les de l’advocacia o els economistes. La ponència, que ha rebut el nom d’ “Identitat sobirana, Blockchain i Regulació Andorrana dins Europa”, ha volgut agrair especialment l’aposta que ha fet Andorra “per ser un laboratori legislatiu” i ha apuntat que els debats que hi va haver al Principat, avui estan en el si de la UE. Alamillo ha afirmat que “el que aquí s’ha legislat, ara s’està legislant a la UE; i la llei andorrana s’ha fet servir per sustentar la posició de la Comissió Europea en el debat actual”. L’expert ha recordat que “Andorra ja té normativa en matèria de seguretat digital des del 2009, i que s’utilitza molt menys del que hauria”.

Alamillo ha apuntat que “la tecnologia pot servir per les crypto? Sí i tant; però és molt més que això. A la UE s’està treballant en utilitzar el blockchain públic per tal de poder oferir serveis purament administratius”. I la base de tot això, segons ha apuntat l’expert, és que “hi ha un marc que té una activitat regulada, amb una sèrie de controls i els efectes jurídics associats. La novetat aquí, és que hem inclòs la identitat digital descentralitzada; que aquest és el debat que ve també amb els metavers. Aquí és el ciutadà qui té el control de la seva identitat digital i no un tercer, com pot ser faccebook”. Quant a la legislació andorrana, Alamillo ha ressaltat que “l’efecte jurídic substantiu és un punt molt important que garanteix l’autentificació electrònica basada en un certificat qualificat de signatura” i que, per tant garanteix el fet que es puguin realitzar transaccions i la signatura d’smartbox sigui vàlida. “La gran foto europea és poder obtenir totes les dades i poder-les dur al mòbil” ha explicat Alamillo apuntat que cap aquí és on camina la identitat digital i per “això és legisla, perquè sigui descentralitzada i no estigui totes les dades en mans d’un únic proveïdor. Per això és important la declaració d’atributs”.

Quant a la tecnologia blockchain, l’expert ha indicat que “per mi seria una irresponsabilitat que un govern volgués definir com ha de ser una blockchain; el que cal fer és definir el llistat d’estàndards que es poden certificar i per tant donar aquesta confiança”. Aquests, a dia d’avui estan registrats en el Decret 382/2021, on es defineixen els estàndards definits per part del Govern d’Andorra i que estan acreditats per tal de poder gaudir de tots els serveis plens que ofereix el marc legislatiu andorrà.

Després de la pausa-cafè, s’han abordat casos particulars d’aplicacions per als negocis de la normativa que regeix Andorra, que a banda de Galabert i Alamillo ha comptat amb Ismael Arribas, expert reconegut per les Nacions Unides, i Miquel Gouarré que és EUBOF Blockchain Observatory Forum. Galabert ha recordat que “qui ha de regular, s’ha de creure aquesta vessant de la diversificació econòmica, i en aquest sentit, el Govern ha manifestat aquesta voluntat i va ser quan vam veure que podíem començar a treballar, amb la base legislativa que teníem, i que ara serveix de marc per al reglament europeu eIDAS2. Ens avancem per ser laboratori de bones pràctiques”.

Alamillo ha apuntat que “estem en un canvi de paradigma. Passem de donar totes les dades a un tercer, a estar en possessió de les nostres dades. Això configura un nou mercat de dades, on aquestes estan controlades pel titular, i no per un tercer”. Un altre dels grans trets és l’eliminació de la burocràcia “perquè la UE és exemple de que no haguem d’aportar documents d’una entitat pública o priva, o viceversa. Ara, amb aquest canvi, sí que es podrà, mitjançant la identitat digital descentralitzada. Aquest és el gran canvi de paradigma”. Alamillo ha apuntat que “aquí hi ha la indústria que mercantilitza dades i no es creu aquest nou model, i les que sí; i aquí un dels punts principals serà la gestió dels metaversos. I aquí la tecnologia blockchain és molt important, per tenir un model descentralitzat vers els models de centralització de dades. És un gran model d’empoderament. Ara, aquí a Andorra, que està tot definit, cal posar-ho a funcionar”.

Arribas ha defensat que “el que està fent Andorra és que té una infraestructura descentralitzada i que permet una certesa jurídica i per tant, les empreses poden anar creant les seves plataformes. El primer pilar, el de la certesa jurídica, aquí ja el tenim i això és molt positiu”. L’expert ha afegit que “l’avantatge que té Andorra és que, a banda de la legislació que té, és el fet de trobar-se just entre Espanya i França, i pot exercir influència per fer una bona transició entre els eIDAS1 i eIDAS2. La utilitat està garantida amb aquesta normativa”.

Al seu torn, Gouarré ha afegit que “amb aquesta legislació es dona confiança, i amb blockchain, la confiança és la base de tot. Si no hi ha confiança, no s’hi pot entrar”. En aquest sentit ha indicat que “en canvi si estàs en una plataforma que està certificada per un Govern, aquest et dona una sèrie de garanties, que en cas que passi quelcom, hi ha unes garanties darrere”.

Galabert ha recordat que “la legislació, tal com l’hem pensat, permet la inclusió de nous estàndards, sempre que estiguin verificats plenament”. La normativa doncs és permeable, i per la via reglamentària, no tanca la porta a l’evolució de la llista de prestadors de serveis de confiança, un cop el sol·licitant hagi passat els pertinents controls de seguretat i auditories establertes en la llei. “És important ressaltar dues coses: acreditar-se és un tràmit de Govern o a través de l’Oficina de Confiança Electrònica, i aquesta permeabilitat que té la llei; perquè en continuaran sortint amb el pas dels anys i volem que la regulació sigui permeable a les demandes del sector”. En el darrer tram de la matinal, s’han resolt dubtes i preguntes plantejats per als assistents a la matinal.