Recerca
Microsites  /  Fets i gent 03/06/2022

Un combat sexual podria explicar per què les girafes tenen el coll tan llarg

Un nou estudi suggereix que la selecció sexual hauria influït en la seva evolució

Júlia Claramunt
2 min
Una girafa pasturant al Parc Nacional d’Etosha, en una foto d’arxiu.

BarcelonaPer què les girafes tenen el coll tan llarg? La resposta a aquesta pregunta ha estat objecte de debat constant entre zoòlegs i biòlegs durant segles, i ha inspirat hipòtesis diverses –més o menys convincents– per explicar l'evolució del tret distintiu de l'animal terrestre més alt del món. La més popular i repetida (tot i que biològicament qüestionable) afirma que les girafes han desenvolupat un coll molt llarg arran de l'esforç continuat per arribar a les fulles més altes dels arbres de la sabana africana. D'altra banda, des de l'època de Jean-Baptiste Lamarck i Charles Darwin han estat considerades un exemple clàssic de l'evolució adaptativa i la selecció natural. És a dir, es considera que les dimensions del coll han anat augmentant al llarg de les generacions perquè les girafes que tenien el coll més llarg podien arribar a una font d'aliment intacta i s'adaptaven més fàcilment al medi. En canvi, les girafes de menor alçada morien per culpa de la competència, i, per tant, les del coll llarg tenien més èxit a l'hora de reproduir-se.

Ara bé, un nou estudi publicat a la revista Science suggereix una explicació alternativa pel que fa a l'evolució dels imponents colls llargs que coneixem avui en dia: el combat sexual. L'anàlisi del fòssil d'un antic ancestre de la girafa, el Discokeryx xiezhi, revela que aquests grans remugants necessitaven el coll i el cap per competir per la seva parella, mitjançant cops de cap. Per tant, segons els autors de l'article, la selecció sexual impulsada per la competència entre mascles hauria promogut l'evolució d'aquestes parts del cos de les girafes, i l'accés a l'aliment a alçades elevades seria un benefici compatible amb aquesta transformació.

La teoria del coll pel sexe, reforçada

Aquesta troballa reforça una de les altres hipòtesis proposades pels científics: "el coll pel sexe". Segons aquesta teoria, les girafes mascles amb un coll més fort i desenvolupat, que balancegen per colpejar amb els seus ossos, tindrien més garanties de vèncer els combats per accedir a les femelles i demostrar el seu domini i, en conseqüència, més possibilitats de transmetre el gen guanyador als seus descendents.

Per als autors de l'estudi, els fòssils d'espècies antigues de girafa són claus per esclarir els mecanismes evolutius d'aquesta espècie. En aquest cas, el fòssil descobert data del miocè primerenc (fa uns 16,9 milions d'anys) i va ser trobat al nord de la conca de Junggar, a la Xina. Té una protecció cranial en forma de disc, combinada amb una complicada morfologia del cap i del coll. Això indica que participava en els combats on utilitzava el cap com a arma, que eren més ferotges que en qualsevol altre remugant. Així mateix, les grans articulacions atlanto-occipitals i intercervicals que presenta –essencials per al xoc de cap a gran velocitat– també ho reforcen.

L'anàlisi també demostra que podria haver posseït l'adaptació de cap i el coll més optimitzada per al colpejament identificada fins ara en l'evolució dels vertebrats, així com les articulacions cap-coll més complicades dels mamífers conegudes fins avui. D'altra banda, les dades extretes de l'esmalt dental del fòssil suggereixen que l'espècie ocupava espais marginals diferents dels altres herbívors de la seva època, cosa que hauria influït i facilitat la seva evolució i adaptació al medi.

stats