Neurociència
Microsites 08/01/2022

Despertar-se en les primeres fases del son podria fomentar la creativitat

Un estudi ho confirma a l’hora de resoldre problemes matemàtics

4 min
Salvador Dalí feia migdiades amb una clau a la mà per despertar-se quan li caigués i així ser més creatiu.

Al llibre 50 secrets of magic craftsmanship, publicat el 1948, Salvador Dalí explica l’estratègia que feia servir per incentivar la seva creativitat. Es posava a fer la migdiada assegut en una cadira aguantant lleugerament una clau en una mà. Quan s’adormia, els dits es relaxaven i la clau queia sobre un plat que prèviament havia posat a sota. El soroll el desvetllava immediatament, i Dalí deia que llavors s’inspirava i era molt més productiu a la tarda. Malgrat que fa molt de temps que es coneix aquest truc, no ha sigut fins fa unes dècades que s’ha començat a investigar si es tractava d’una apreciació subjectiva o si realment hi havia motius fisiològics que expliquessin els possibles beneficis de despertar-se durant aquesta fase inicial del son, anomenada hipnagògica. Un article publicat el mes de desembre a la revista Scientific Advances ha fet servir el sistema de Dalí per demostrar que l’augment de creativitat que proporciona pot ajudar a resoldre problemes de matemàtiques.

Hipnagògia

L’estat hipnagògic del son el va descriure amb detall per primer cop el metge francès Alfred Maury a finals del segle XX, però és conegut almenys des de la Grècia clàssica per ser un moment especial en el qual es produeixen al·lucinacions (visuals i auditives) i somnis lúcids. Edgar Allan Poe parlava sovint de la inspiració per als seus contes que treia d’aquestes situacions, i també era una pràctica habitual en músics com Beethoven o Wagner. Els suposats beneficis de l’estat hipnagògic no es limiten a la creativitat artística: Thomas Edison, Nikola Tesla i Isaac Newton també deien que aprofitaven en les seves feines la inspiració que els proporcionava. La clau d’aquesta tàctica no seria el descans que proporciona una estona curta de son (el que en anglès s’anomena power nap ), sinó despertar-se mentre encara s’està en aquesta primera etapa del son.

L’estat hipnagògic sol ser breu i s’associa a la fase inicial del son no REM, anomenada N1. Es caracteritza per una manca de moviments oculars espontanis (anomenats REM) i l’aparició de les ones theta a l’electroencefalograma. Aquestes ones substitueixen les ones alfa, que són més predominants quan estem relaxats i amb els ulls tancats, però encara desperts. Al llarg de la nit, entrem diverses vegades en fase N1, fins al punt que aquest tipus de son representaria un 5% de l’estona que passem dormint.

Per entendre millor com l’estat hipnagògic pot afectar les funcions cognitives, la neurocientífica Delphine Oudiette i el seu grup a l’Institut del Cervell de París van estudiar 103 voluntaris als quals se’ls va demanar que no prenguessin estimulants i dormissin una mica menys de l’habitual la nit abans, de manera que s’adormissin més ràpidament durant l’experiment. En la primera part els van donar un problema matemàtic basat en completar unes sèries de vuit números. Seguint les normes, es podia resoldre amb facilitat, però requeria un cert temps. El truc era que, dins de cada seqüència, hi havia amagada la resposta (era sempre el segon número de la sèrie), i qui ho descobria podia acabar la tasca ràpidament.

Després de completar el problema, se’ls feia relaxar en una situació semblant a la que descrivia Dalí: asseguts a les fosques amb els ulls tancats i una tassa a la mà, de manera que, si s’adormien, la tassa els queia i el soroll els despertava. Al mateix temps, se’ls mesuraven les ones cerebrals per veure si havien entrat en la fase N1. Un cop acabat el descans, se’ls tornava a donar un problema similar al del principi. En aquest cas, els investigadors van observar que els qui havien passat almenys 15 segons en un estat hipnagògic, confirmat per l’electroencefalograma, descobrien el truc en un 83% dels casos, mentre que, entre els que no havien aconseguit adormir-se, només el 30% trobaven la drecera. Abans de la migdiada, només el 16% dels voluntaris havien topat amb la solució, i aquests van ser exclosos de la segona part de l’experiment. Curiosament, si algun participant havia entrat en la fase N2 del son, la que ve després de la fase N1 i ja és més profunda, l’avantatge desapareixia i només el 14% resolien correctament el problema.

Connexions espontànies

La interpretació que fan els científics d’aquests resultats és que, tal com tots els personatges famosos citats havien descobert, hi ha un breu moment al principi del son durant el qual s’estimula la creativitat del cervell. Això no només podria ser útil en activitats artístiques, sinó també per buscar solucions a problemes coneguts, com és el cas d’aquest l’experiment. L’efecte sembla significant malgrat que es passi molt poc temps en la fase N1. L’explicació podria ser que en aquesta fase es perd el control dels pensaments perquè les parts més racionals del cervell comencen a desconnectar-se i la resta pot actuar amb menys restriccions. Per això es formen noves connexions espontànies entre idees que, de manera voluntària, potser mai no se’ns haurien acudit. El fet que no s’hagi perdut del tot la consciència permetria identificar una d’aquestes associacions inesperades com a interessant i recordar-la si ens despertem immediatament. De tota manera, encara caldrà una mica més de recerca per confirmar si aquesta és l’explicació més plausible.

Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC

stats