‘Fast food’ vegà: la tendència que guanya adeptes

Les grans empreses pugen al carro dels processats per atraure nous públics

Per què hi ha tant interès a fabricar productes vegans de consum ràpid? ¿És possible mantenir una dieta vegana equilibrada i saludable? Què en fem dels processats? Aquestes són algunes de les qüestions candents entre els vegans, que avui celebren el seu dia internacional. Aprofitem l’efemèride per comentar aquests i altres temes amb professionals del comerç, la nutrició i la restauració i acadèmics, trencar alguns mites i apuntar recomanacions per a un estil de vida saludable.

“Les grans empreses volen aprofitar-se del veganisme perquè el consideren una moda”, assegura Zaraida Fernández, propietària de Vegetart, on fan menjar casolà vegà per emportar. Com a exemple assenyala les indústries làcties, que estan fabricant begudes vegetals o formatges vegans mentre continuen comercialitzant els productes amb llet de vaca. O les empreses càrniques que fabriquen embotits aptes per a vegans. “El formatge vegà tan famós del Lidl el fa García Baquero!”, diu per posar un exemple.

“El veganisme no és cap moda ni una pràctica recent, hi ha una tradició secular al darrere molt lligada a l’ètica”, comenta Marta Tafalla, doctora en filosofia i professora d’ètica i estètica a la UAB. “El que passa és que estem en una societat capitalista en què hi ha empreses que volen fer negoci amb aquest sector de la població. És la capacitat que té el capitalisme d’atrapar-ho tot: s’intenta menjar el moviment ecologista, l’animalista, fins i tot l’anarquista”, afegeix Tafalla.

Segons l’estudi  The Green Revolution, de la consultora Lantern, publicat el 2019, el 0,5% de la població espanyola es considera vegana, una opció que va més enllà de la dieta i també inclou no consumir cap tipus de producte d’origen animal. És a dir, hi ha més de dos milions de persones a l’estat espanyol que segueixen aquest estil de vida. Tot i que són xifres certament minoritàries, els últims anys s’ha experimentat un increment de l’interès pel veganisme. De fet, l’any 2017 només el 0,2% de la població espanyola es considerava vegana. “A consulta sobretot veig una tendència creixent de persones que redueixen el consum de carn i peix i que pregunten per alternatives”, explica Esther Vives, dietista-nutricionista i portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat).

Processats saludables?

Salsitxes, filets, hamburgueses, croquetes, formatge, embotit i un llarg etcètera de productes vegans o vegetarians llueixen a les lleixes de les neveres dels supermercats. Sovint l’etiquetatge inclou reclams com   plant based,   100% vegetal  o   cruelty free  per demostrar que són preparats aptes per a qui segueixi la dieta vegana. Però que siguin productes vegans no sempre vol dir que siguin saludables, econòmics ni aconsellables. “Els experts en màrqueting saben com fer-ho perquè acabem comprant porqueries embolicades i presentades de manera que semblin saludables”, assegura Tafalla. “I si ho aconsegueixen és perquè comprem de manera superficial i impulsivament”, apunta. Vives afegeix que “en els últims anys ha crescut molt la quantitat de gent que deixa de consumir carn a causa de l’augment d’aquests productes processats vegans”. D’acord amb l’estudi   The Green Revolution, ja són més de 2.500 els productes fabricats a Espanya que tenen el certificat europeu V-Label, que acredita la procedència no animal. I a aquesta xifra cal sumar-hi que, segons la consultora Nielsen, el mercat de substituts càrnics amb base de proteïna vegetal a l’estat espanyol va arribar el 2018 als 40,8 milions d’euros.

“El problema principal, a nivell nutricional, és que els substituts de la carn no cobreixen la quantitat necessària de proteïna perquè estan fets amb una gran base de farines i fècules. Això fa que ingerim més hidrats de carboni dels que necessitaríem”, adverteix la portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes. “És sospitós que un hummus et duri dues setmanes a la nevera o que un guacamole segueixi sent de color verd després de dos o tres dies. Això vol dir que porta molts conservants i no pot ser bo”, remarca Zaraida Fernández. “Hauríem de prendre aliments frescos i menys manipulats”, afegeix Vives.

És car menjar vegà?

Però anem a un tema clau sobre aquestes dietes: ¿una família podria seguir-les sense gratar-se la butxaca? Amb una mica de planificació i fent servir productes de proximitat i de temporada seria possible. En definitiva, si s’eviten productes processats i exòtics, una dieta vegana basada en llegums, verdures i cereals no és tan diferent de la que seguien els nostres avis. “L’obsessió de menjar productes d’origen animal cada dia és una qüestió actual i fruit de la producció intensiva”, assenyala Tafalla. “La nostra inspiració haurien de ser els avis i àvies i no la indústria capitalista”, conclou.

En la mateixa línia s’expressa Zaraida Fernández: “La indústria ens està convidant a menjar ràpid, a consumir productes envasats amb fermentacions i processos accelerats, i tothom vol pujar al carro”. Només cal veure que empreses com Burger King i altres restaurants de menjar ràpid o supermercats han començat a oferir alternatives veganes a preus similars als dels productes que tenen carn. “Una pizza, vegana o no, envasada ens pot semblar barata per 3€, però realment és cara en comparació amb el que ens costaria fer-la a casa. Estàs pagant la producció, l’envasat, la distribució... Pensem realment quant li costa a aquella marca fer la pizza i quants diners cobra qui l’està fent”, apunta Fernández.

Alimentació vegana

“Una vegada va entrar a la botiga una dona preguntant com havíem preparat el gaspatxo perquè fos vegà”. Amb aquesta anècdota Fernández exemplifica la confusió que té molta gent. És un estil de vida que preveu no consumir cap producte d’origen animal i en el cas de la dieta els animals són substituïts per llegums, cereals, proteïna vegetal, verdures, hortalisses i fruits secs. “Si està ben pautada i planificada, la dieta vegana pot ser completa i saludable”, assegura Vives. La portaveu dels dietistes-nutriciones afegeix, però, que “cal tenir en compte que el grup d’aliments estigui ben equilibrat i hi hagi prou proteïna vegetal”. Això s’aconsegueix, segons ella, a través de llegums complets com els cigrons o les mongetes blanques i vermelles, i també amb la soja i els seus derivats.

A part de vigilar que no falti la proteïna vegetal, tothom que segueixi una dieta vegetariana o vegana ha de prendre suplement de vitamina B12. “És un tipus de vitamina que hi ha en aliments d’origen animal i cal afegir-la a la dieta perquè el seu dèficit podria provocar anèmia i símptomes difícils de revertir”, adverteix Vives.

Hamburgueses vegetals

I els productes amb base vegetal que simulen la carn, com les hamburgueses o salsitxes vegetals, també han viscut una polèmica al Parlament Europeu. Fins ara se’n deia hamburgueses vegetarianes, salsitxes de tofu, etc., però una esmena presentada l’any 2019 volia canviar-ne l’etiquetatge i nomenclatura “per no confondre els consumidors”. Finalment, la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu ha anunciat aquest octubre que rebutja la proposta d’instaurar expressions com   disc vegetal  o  tires vegetals  i que, per tant, sempre dins la UE, aquests productes podran seguir sent hamburgueses i salsitxes encara que no siguin d’origen animal. Es pot fer servir el nom.

Recomanacions bàsiques per a una dieta vegana i segura

La Unió Vegetariana Espanyola recomana seguir les següents pautes en cas de voler adoptar una dieta vegana amb seguretat i sense dèficits:

•ASSEGURAR les fonts de proteïna vegetal amb llegums i soja i els seus derivats (tofu, soja texturitzada, pasta de llegums, farina de cigró), així com la fruita seca i llavors.

•INCLOURE fonts de calci a través de verdures de fulla verda, crucíferes (bròquil, coliflor, col), begudes i iogurts vegetals fortificats, ametlles, sèsam, tahina o figues seques.

•PRENDRE DIÀRIAMENT fonts d’omega-3. Això s’aconsegueix amb 2 o 3 nous, per exemple.

•PRENDRE SUPLEMENT de vitamina B12, en dosis diàries (25 mcg) o setmanals (2.000 mcg).

•ACOMPANYAR els aliments que continguin ferro amb altres de rics en vitamina C: afegint pebrot cru o julivert a les amanides, menjant qualsevol verdura crua o fruita (kiwi, cítrics o fruits vermells) durant l’àpat, o afegint unes gotes de llimona al plat.

•ASSEGURARl’exposició solar regular diària durant uns minuts per garantir nivells de vitamina D.