Ens hem obsessionat a menjar sa?

Cada cop hi ha més gent que menja menys carn i fa més exercici, però la ‘mens sana in corpore sano’ no s’aconsegueix amb fanatismes

La nostra dieta ha canviat molt en només 10 anys / GETTY

Avui dia mengem amb regularitat aliments que els nostres pares no ens van posar mai al plat. No cal anar tan lluny, rectifico: avui dia mengem amb regularitat aliments que fa només 10 anys no sabíem ni que existien. Els hàbits alimentaris canvien, evolucionen i les nostres taules en són un bon exemple. El 16 d’octubre va ser el Dia Mundial de l’Alimentació, i l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha llançat un missatge: “El clima està canviant. L’alimentació i l’agricultura també”.

De vegetarians i vegans n’hi ha hagut tota la vida, però és cert que ara hi ha més conscienciació per reduir el consum de carn, no només per fer salut sinó també per no contribuir a l’impacte que el bestiar té en l’ecosistema. La FAO calcula que la ramaderia és responsable de gairebé dos terços dels gasos d’efecte hivernacle agrícoles (GEI) i del 78% de les emissions de metà agrícola. Molta gent ingereix ara menys proteïna animal i menja de forma més sana, però n’hi d’altres que es tornen uns radicals del verd i llavors ja costa més tenir una dieta equilibrada, tot i que no és impossible, “ sempre que la dieta estigui ben dissenyada i suplementada amb vitamina B12, únic micronutrient essencial que no podem trobar en una dieta vegana”, apunta Aitor Sánchez, dietista, nutricionista i autor del famós blog Mi Dieta Cojea.

Sánchez menja de tot, fa una dieta omnívora basada en productes vegetals, “cosa que l’evidència científica defineix com una plant-based-diet ”, especifica, i continua: “ Intento prioritzar aliments saludables, tot i que ingereixo productes de tots els grups alimentaris”. I així com hi ha aliments saludables, n’hi ha de perjudicials per a la salut.

Els aliments nocius

Núria Roura és health coaching i coincideix amb Sánchez que els aliments perjudicials per a la salut són “tots els productes processats i refinats”, diu ella, obertament “partidària d’una alimentació natural, viva”. Ell especifica que els aliments que cal evitar són “les begudes ensucrades, els dolços, la pastisseria, els embotits i en general qualsevol aliment massa processat i fet amb primeres matèries de baixa qualitat. I, per descomptat, també l’alcohol”. Roura, formada a l’Institute of Integrative Nutrition de Nova York, promulga el que ella anomena dieta SEN (saludable, energètica i nutritiva), basada en verdures, fruites, cereals integrals, llegums, fruits secs, llavors, germinats, fermentats i algues. El que vindria a ser, segons Sánchez, “una dieta vegana”.

Existeix el ‘detox’?

Un terme que esmenten de forma reincident els gurus del benestar és detox. Ens poden prometre que una dieta és detox, o que una sèrie de moviments de ioga tenen efecte detox sobre l’organisme, però, és cert? I, en tot cas, què volen dir amb detox?

Xuan-Lan és professora de ioga i autora del blog Yogalan, de l’edició espanyola de la revista Women’s Health. Dues de les entrades recents que ha fet s’anomenen “asanes per al detox postvacacional” i “ detox postvacacional amb sucs cold-pressed ”, en què explica que durant tres dies es va alimentar només de sucs orgànics d’una marca determinada. Ella ens hauria de saber explicar què significa detox. “Existeixen moltes formes de fer dietes depuratives. En aquest post explico la meva experiència personal amb una dieta a base de sucs frescos, és una elecció personal. Es pot fer d’un dia, amb una barreja de sucs i un plat calent, o eliminant la cafeïna, l’alcohol i els aliments processats. És un experiment empíric que comparteixo amb els meus seguidors, no és el meu estil de vida”, diu Lan.

D’acord, però què significa detox? “ És una desintoxicació alimentària per eliminar els residus tòxics que es van acumulant al nostre organisme. No hi ha una dieta detox estàndard per a tots, cadascú ha de triar-ne una que s’ajusti al seu estil de vida”, diu la iogui. I Roura, creu que existeixen les dietes detox? “I tant que sí”, i a més, “ fent un detox obtindrem molts beneficis, com per exemple més energia, més bon humor, menys pesadesa mental i corporal, eliminarem toxines, deixarem fluir les emocions estancades, farem un reset tant mental com corporal i, el més important, reeducarem el nostre paladar i hi haurà aliments que ja no voldràs tornar a consumir, o que com a mínim se’t començaran a fer estranys”.

Al contrari d’elles, Sánchez argumenta que “com a tal” no existeixen productes detox : “La destoxicació és un procés propi del cos, portat a terme pels ronyons i el fetge. No es pot destoxicar, ni depurar, ni netejar, ni renovar el cos mitjançant l’alimentació. La dieta ajuda a fer que tinguem un estat nutricional correcte, però els sucs o les begudes verdes no ens sanen ni curen, són simplement tan sans com els aliments que els componen”, i per acabar opina que les dietes de sucs “són una irresponsabilitat”. “Substituir la nostra alimentació per una única beguda no constitueix una conducta saludable”, afegeix.

El veganisme no és cap moda

Pot semblar que cada cop hi ha més gent que es fa vegana, com si fos moda, però els experts no ho creuen: “No té sentit considerar una moda un patró alimentari com aquest, que porta segles instaurat. Un altre tema és que ara determinades empreses o gurus vulguin explotar-lo com a tendència”, explica Sánchez, i Roura afegeix: “Hi ha gent vegana des de fa molts anys, no considero que sigui una moda”. Ella, que promulga una dieta vegana, assegura, però, que no està en contra “ que la gent mengi carn o peix mentre siguin ecològics i de qualitat; i si volen prendre làctics, almenys que no siguin de vaca i que siguin eco. Jo no en menjo, des de fa anys, però no em considero especial, només m’alimento del que el meu cos necessita i tolera bé”, sentencia.

Fanàtics de res

Al final, com tot a la vida, la justa mesura i la lògica no van gens malament. No és qüestió d’imposar res a ningú però tot cal fer-ho amb cura. Algú que s’obsessiona per menjar sa pot ser un ortorèxic, una persona que fins i tot veu afectades les seves relacions personals perquè és incapaç d’anar a un dinar familiar, preocupat perquè li posin a taula alguns dels molts aliments o formes de cuinar que s’ha vetat, així com un vigorèxic s’obsessiona per fer exercici i muscular-se.

Ser extremista en qualsevol camp no està recomanat perquè és com ser addicte, al final no veus les coses clares i t’allunyes dels altres. Viure en l’excés s’allunya dels conceptes d’equilibri i de benestar intrínsecs al ioga”, aclareix Lan. I ja que parlem de ioga, Lan ha arribat a fer classes per a 3.000 persones. I tantes persones, tants nivells. Sembla fàcil anar amb tota la il·lusió del món, fer-ho malament i fer-se mal perquè ningú et supervisa. “A les classes multitudinàries la professora dóna opcions de postures per a tots els nivells i es recomana sempre fer el que es pugui sense intentar anar més enllà dels límits propis. El ioga no és un esport, tampoc és competitiu, es practica amb consciència i a un ritme lent per evitar aquesta mena de problemes”, explica la professora. El que dèiem, sentit comú.