PANDÈMIA

Contractes temporals i precarietat entre metges i infermeres

Malgrat que en els últims tres anys ha baixat l’eventualitat, el percentatge segueix sent alt
Contractes temporals i precarietat entre metges i infermeres / CRISTINA CALDERER

La crisi del covid-19 ha posat de manifest les fortaleses i les mancances del sistema de salut català després de gairebé una dècada de retallades i ajustaments. Un dels principals problemes que s’han evidenciat durant la pandèmia són les condicions de treball dels mateixos professionals sanitaris, que reiteradament han denunciat l’excessiva temporalitat que hi ha al sector. En el cas de la infermeria, segons dades de començaments d’aquest 2020, el 15,7% dels llocs de treball a l’Institut Català de la Salut i a la sanitat concertada catalana els ocupen treballadors amb contracte temporal. Un percentatge que, en el cas dels metges, baixa fins al 9,16%.

Ara bé, això no vol dir que de cada 100 infermeres només 15 siguin eventuals, sinó que un 15% de les places les cobreixen infermeres amb contractes temporals, la gran majoria amb contractes parcials que es divideixen aquesta jornada laboral. Són les dades que ha facilitat el CatSalut dos mesos després de la petició d’aquest diari i que no recullen quin percentatge real hi ha de treballadors temporals a la sanitat catalana.

La directora de l’àrea de professionals i organitzacions del CatSalut, Sara Manjon, defensa que l’eventualitat “sempre hi serà” perquè permet suplir gent de baixa, reforçar plantilles i cobrir un absentisme que de mitjana, entre tots els col·lectius sanitaris, se situa prop del 7%. Però Manjon apunta que el percentatge d’eventuals ha baixat notablement durant els últims tres anys, ja que entre el 2010 i el 2016 es va produir un “coll d’ampolla” perquè la llei de pressupostos generals de l’Estat “no permetia convocar places”, “fer concursos públics” ni cobrir “algú que es jubilés”, cosa que provocava que el percentatge de professionals que tenien un contracte temporal fos “altíssim”.

Entre el 2017 i el 2019 aquesta proporció es va anar reduint i va passar d’una “situació molt dolenta a dolenta”, com denuncia el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, que reconeix que hi ha hagut una “millora” però continua titllant “d’escàndol” la situació que viu la sanitat catalana. Puig quantifica el nombre de metges que tenen contracte temporal entorn del 30% del total, ja que el 9% que notifica el CatSalut representa en realitat un terç del total dels facultatius que són temporals. “Les 40 hores de jornada laboral, mínim, se les reparteixen entre 2 i 4 metges que fan la feina que hauria de fer un. Aquest 9%, per tant, està donant feina de mitjana a 3 persones: això vol dir que entre un 25% i un 30% de la plantilla que treballa dins del món de la salut pública té un contracte temporal i parcial”, argumenta Puig. Aquesta inestabilitat “desincentiva la gent jove”, que acaba buscant una sortida laboral a l’estranger, on tenen un millor sou i unes condicions que permeten “muntar-se la vida”. L’any 2017, diu Puig, només el 60% dels metges de la primària i el 55% dels hospitals tenien contractes indefinits.

Falses eventuals

Encara és pitjor la situació de les infermeres. Tot i l’esforç de l’ICS per reduir el percentatge d’eventualitat, des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), la seva presidenta, Paola Galbany, considera que el nombre de professionals interines és superior al 30%, més que en el cas dels metges. Galbany admet que “no és possible eliminar completament les contractacions eventuals” perquè s’han de cobrir baixes i fer reforços, però encara hi ha moltes infermeres “treballant com a falses eventuals concatenant diversos contractes precaris”, un fet contrari “a la legalitat”.

“L’eventualitat està vinculada a la precarietat laboral i a la impossibilitat de conciliar la vida personal amb la laboral. Implica que, per exemple, una infermera acabi treballant en diversos llocs diferents durant un mes, incloent-hi nits i caps de setmana, amb contractes d’un dia. Rebutjar una de les destinacions pot suposar perdre posicions a la borsa de treball”, denuncia la presidenta del COIB.

A tall d’exemple, en una àrea clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona, del centenar d’infermeres que hi treballen actualment el 52% tenen contractes temporals. I més d’un terç de les suplents fa més de 5 anys que hi treballen. Però, tot i això, encara no tenen plaça fixa. En el cas de les auxiliars d’infermeria, aquesta xifra s’eleva fins al 56%. Les dades varien molt en funció del centre i de l’especialitat clínica. A l’Hospital Santa Maria de Lleida, en canvi, de 34 infermeres que hi ha al bloc quirúrgic, només el 18% tenen contractes temporals.