Carta a Mireia Vehí: 'El vot ocult a la CUP'

Potser també a vosaltres us costaria identificar-vos amb alguns dels votants que tindreu

Moltes persones que aniran diumenge que ve als col·legis electorals se sorprendran de veure que la papereta que acabaran posant a dins l'urna és la de la CUP. Potser també a vosaltres us costaria identificar-vos amb alguns dels votants que tindreu en la vostra primera experiència a Madrid.

El sistema és la democràcia. Però si la democràcia només queda reduïda a la llei i a l'ordre, hi ha ciutadans que se senten expulsats d'aquest sistema i que busquen en el desordre una via per tornar a la democràcia. És darrere d'aquesta idea on es pot amagar part del vot ocult que tindreu el 10-N. Hi ha moderats a qui mai se'ls hauria acudit votar els antisistema i que diumenge ho faran per primer cop. Potser perquè ara mateix l'opció més radical és voler formar part d'un sistema que només sap contestar les demandes de milions de persones amb jutges i policies, amb més repressió i més humiliació. Quan no et deixen ni un bri d'aire per enlloc, les vàlvules d'escapament són les protestes més sorolloses al carrer i a les urnes.

Si algú no entenia la decisió de presentar-vos per primera vegada a unes eleccions espanyoles, l'escenari de les últimes setmanes sembla que us ha donat la raó, encara que sigui de forma una mica paradoxal. És probable que rebeu molts vots de gent indignada amb una sentència del Tribunal Suprem que no ha empresonat ningú de la CUP. I és que no haver tingut responsabilitats de govern us permet furgar en les contradiccions dels altres partits independentistes: amb els Mossos d'Esquadra en mans de JxCat o una ERC que ha fet bandera d'un diàleg que, a l'altra banda, ja no vol ningú.

Com que no heu tingut mai representació a Madrid, aquesta setmana de campanya electoral no us veurem en gaires platós, però tampoc és d'aquí d'on heu de treure els vots. A l'abril, el Front Republicà d'Albano Dante Fachin en va tenir 130.000 sense aparèixer enlloc. Si a aquests hi sumem els que ara pugueu pescar de JxCat, ERC, els comuns o l'abstenció, us en podríeu anar a uns resultats molt semblants als que vau obtenir el 2015 al Parlament de Catalunya, quan vau superar els 300.000 vots. Si fos així, és molt probable que l'independentisme superés el milió i mig de suports que va tenir a les anteriors eleccions espanyoles i que, per primera vegada, aquest moviment col·loqués tres partits al Congrés de Diputats. No vols caldo, tres tasses. Tres veus. Tres veus diferents que reflectiran la complexitat i transversalitat d'un problema polític que l'Estat no vol afrontar.

P.D. Veurem què passa d'aquí al 10-N, però almenys a Catalunya tot fa preveure que la campanya bufarà al vostre favor, amb acampades, concentracions, actes de protesta i pícnics que tindran més rellevància que qualsevol míting o debat televisat.