25/08/2015

“Més pedres, no; porti’m al Botafumeiro”

2 min
“Més pedres, no; porti’m al Botafumeiro”

Una furgoneta Mercedes amb els vidres tintats és l’eina de treball d’Ivan Tordera, 42 anys, xòfer de gran luxe. M’han dit que ell podrà conduir-me pel món ocult dels petrodòlars a Barcelona, un turisme que no veiem, que mou molts diners i que transita pels carrils de l’excentricitat i el caprici. Com la família àrab que va fer obrir una botiga de luxe del passeig de Gràcia el dia de Nadal per comprar-hi ells sols. “Amb diners, tot és possible”, diu l’Ivan. “Com més difícil la petició, més gruixut el feix de bitllets”.

Una princesa àrab, amb la intermediació d’una de les empreses on ha treballat l’Ivan, va demanar (i aconseguir) d’un hotel de cinc estrelles de Barcelona que li buidessin i li tornessin a omplir la piscina. Volia assegurar-se que es banyava en aigua neta. “Tenen una màquina de fer diners, i a vegades la cara que surt als bitllets és la seva”. Més habitual és que joiers es desplacin als hotels on s’hostatgen els àrabs per fer-hi les vendes o que grans cuiners vagin a preparar-los els àpats a les seves suites. Molts són membres de les extensíssimes famílies reials àrabs, monarquies absolutes que apliquen als seus països l’islam més estricte, mentre ells vénen aquí —al triangle Marbella-Eivissa-Barcelona—, a permetre’s tots els capricis, els legals i els il·legals, els imaginables i els inimaginables. Com la dona per a qui van haver de buscar un lloc per fer-se un tatuatge el dia que va arribar a Barcelona i, al final de les vacances, abans de tornar al seu país del golf Pèrsic, n’hi van haver de buscar un altre on l’hi esborressin. “Els àrabs són clients molt capriciosos. Et demanen un elefant rosa i, quan finalment el trobes i els hi portes, llavors et diuen que volen un tigre rosa”.

L’Ivan, que ha treballat en diferents companyies del sector, ara fa de xòfer en una empresa que també acompanya clients nord-americans d’alt estànding. Avui ha fet un transfer de l’estació de Sants a l’hotel Arts, dos de l’hotel Mandarin a l’aeroport i a la tarda té el que ell en diu una disposició de cinc hores, per acompanyar uns americans a la cripta de la Colònia Güell i a Montserrat. “La veritat és que se’n van encantats de la ciutat. Encara que, a vegades, quan els fem aquestes rutes, ens diuen: més pedres, no; porti’m al Botafumeiro, sisplau”. Els americans, però, no són tan generosos com els àrabs en les propines. Aquest any l’Ivan porta comptabilitzats 6.875 euros d’ingressos extres dels clients. Tots els cotxes de l’empresa són Mercedes i els xòfers van, estiu i hivern, amb americana i corbata. L’Ivan hi afegeix, a l’uniforme, el cabell engominat enrere i unes ulleres Ray-Ban verdes que només es traurà per a la foto. “La nostra feina és cuidar el client com si fos un nen petit perquè no li falti de res. I sabem que ell també ens tractarà bé. Ja m’ho va dir una vegada un diplomàtic d’Angola: el xòfer, el metge, el cuiner i el guardaespatlles s’han de cuidar, perquè són les quatre persones que et poden matar”.

stats