Publicitat
Publicitat

Little Red Bunny: “La majoria de trobades privades que tinc com a ‘cam-girl’ no són sexuals”

La indústria de l’entreteniment per a adults la va coronar el 2013 com a millor del món en la modalitat de ‘webcam’. Els clients paguen 4,99 dòlars per cada minut en privat amb ella. Al seu nivell, les facturacions poden arribar al milió de dòlars anuals

Encaixem les mans al principi i al final de l’entrevista i penso que els seus milers d’admiradors envejarien aquest fugaç moment tàctil, ja que ells només la coneixen de vista i oïda, a través de la pantalla. Little Red Bunny no rebutja cap pregunta, desarma amb el seu riure ample i sonor però, alhora, és (suaument) inflexible amb la divisòria que separa el que mostra en públic i el que reserva per a la intimitat.

Com va decidir ser cam-girl ?

Mentre estudiava, volia trobar alguna cosa, la que fos, que em permetés treballar des de casa amb un horari flexible. Navegant per internet vaig topar amb un anunci d’una cam-girl. S’hi veia una noia que anava teclejant no se sabia ben bé què. Ho vaig estar rumiant un parell de setmanes i vaig pensar: “Vinga, prova-ho. Tinc ordinador, tinc càmera...” Vaig començar des del sofà del menjador, tot molt precari.

¿I quan es va adonar que probablement era bona fent això?

Va ser gradual. Anava mirant les estadístiques de la web i veia que cada cop era de les noies més populars. Però no m’ho esperava, perquè la meva proposta és underground: no tinc cos de top model, mantinc la llum molt suau, poso música dels anys 20... sóc molt diferent de la mitjana. M’ho prenc com un xou i aprofito la meva formació en ioga i ballet. Com que al principi era desconeguda, i tenia molt de temps en què no em reclamaven, senzillament intentava passar-m’ho bé. I la gent va connectar amb això i ho va apreciar.

Els premis hi devien ajudar.

Sí, m’han posat al mapa. I això que competeixo contra noies que treballen en el porno, amb milions de seguidors perquè fan pel·lícules i amb el suport de la indústria, mentre que jo estic sola, a la meva habitació.

Es considera una intèrpret?

És més com una festa de la qual sóc amfitriona. Ballo, demostro la meva flexibilitat i alhora tinc vint converses simultànies. A vegades al xat públic hi ha fins a 4.000 persones alhora, fins que algú se m’endú per a una trobada un a un.

Fins a quin punt s’amaga rere una màscara?

Sóc molt jo, de debò. No sóc actriu, però me’n sento. Esclar que és només una part concreta del que sóc, de la mateixa manera que tothom és d’una manera a la feina i, quan va amb els amics al bar, d’una altra.

¿Una feina així no interfereix en la seva vida sexual privada?

No pas. El fet que es tracti d’una experiència virtual crea una distància de seguretat. I, paradoxalment, la protecció i l’anonimat et permeten donar-te més als altres. En la vida real, en un bar, no em mostraria pas tant a la gent. De fet, quan surto, sóc tímida i no flirtejo. Com que no és una interacció real física, el tacte, l’olfacte i el gust queden reservats també per a la meva intimitat.

Tot i així, les trobades són sexuals.

Però a través de la imaginació: com expresses què faries si fossis allà. És una fantasia, però molt íntima. Acabo coneixent la gent profundament. La majoria de trobades privades que tinc com a cam-girl no són sexuals: la gent ve perquè connecten amb mi.

¿Els amics i la família coneixen aquesta faceta seva?

No: tinc una doble vida secreta.

Bé, tan secreta com ho permet passar-se hores davant una càmera...!

[Riu.] La meva vida real és la secreta, potser. Però no, la gent al meu voltant no sap què faig. El fet que hi hagi erotisme, sexualitat, nuesa... No vull que em vegin despullada i fent depèn què. Amb la família no he parlat mai de què faig al llit, així que, ara que la meva feina és fer coses al llit, seria incòmode que em veiessin!

Parla d’amistat: ¿se’n pot dir així si hi ha intercanvi de diners?

La gent té clar que és la meva feina. Però també veuen que faig coses més enllà de les que em tocaria, precisament per mantenir l’amistat. La gent ve i se’n va, això és cert. Hi va haver un cop especialment dur. Tenia una relació profunda amb algú que tenia problemes seriosos de salut. Un dia, després de tres anys, va desaparèixer: no vaig saber mai si havia girat full de mi o si la malaltia l’havia vençut.

Deu conèixer tots els fetitxes. Quin és el més estrany que ha vist mai?

Els més específics formen part de la privacitat dels que me’ls han explicat. Però sí que em trobo sovint que molta gent es talla a l’hora de revelar el seu fetitxisme, perquè se senten estranys. Però en la majoria de casos sempre són els típics i se senten alleujats quan els dic que m’he trobat amb més gent que els comparteix.

Té algun truc infal·lible?

Sóc capaç de fer un ball força elaborat amb un got ple d’aigua sobre la part baixa de l’esquena. I sense vessar-lo, esclar! Un dia un amic em va dir que tinc l’esquena tan arquejada que sembla un prestatge on es pot deixar el got, i d’aquí va sortir la idea.

S’ha plantejat passar-se al cinema porno?

No, perquè perdria la meva bombolla de protecció. De fet, és el porno qui està venint al camming. En alguns casos, perquè així tenen més seguretat i control, i poden prescindir d’agents. En d’altres, les noies ho fan com a manera d’expandir la seva marca, ja que els permet donar la imatge que són més accessibles als fans.

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT