19/10/2020

Part no hospitalari: tenir tota la informació també és empoderament

2 min
Alerta a França pel naixement d’infants sense mans o braços

BarcelonaLlegeixo a Crónica Global: ʺAugmenta el nombre de dones que opten per donar a llum en cases de naixements per a parts de baix riscʺ. A dins, cap dada quantitativa permet constatar aquest hipotètic creixement. De quants a quants hem passat? No es diu. I les fonts entrevistades són totes de la mateixa banda: la que defensa el part fora de l’hospital. Però el principal problema de l’article és que no indica els riscos d’aquesta pràctica. ʺL’OMS va subratllar fa uns anys que els riscos de parir a casa o en aquest tipus de centres en un embaràs de baix risc són els mateixos que donar a llum en un hospitalʺ, es diu. Després de barallar-me una hora llarga amb documentació de l’OMS, no he sabut trobar aquesta referència. Sí que he trobat un document, del 1985, en què mira molt de no criminalitzar la dona per l’opció que esculli. Però no arriba a comparar riscos: és una guia de recomanacions, no un estudi científic.

Cal revisar els protocols, allà on calgui, perquè massa dones denuncien haver-se sentit un mer contenidor del qual s’ha d’extreure la criatura d’una manera quasi mecànica i industrial. I les cases de naixements adossades a hospitals, com la del Sant Joan de Déu de Martorell o la que s’està construint al Germans Trias i Pujol de Badalona, semblen una bona manera de combinar plena seguretat i entorn amable. Però qualsevol article que en parli hauria d’oferir els números que permeten calibrar el risc. L’American Journal of Obstetrics & Gynecology, per exemple, va analitzar estadístiques de 13 milions de casos i va xifrar que la mort neonatal era entre dos i tres cops superior a casa que en naixements a hospitals. I he trobat mitja dotzena d’estudis rellevants similars. Si no subministres aquestes dades, amb els matisos pertinents –que n’hi ha–, aleshores no pots parlar realment de llibertat a l’hora d’escollir mètode.

stats