PAREU MÀQUINES

El blanquejament de Casado com a figura ultracentrista

El popular rep la benedicció dels diaris de l''establishment'

Un segon, sisplau, que he de fer unes trucades de comprovació. [...] Confirmat: el PP i Vox segueixen sent socis a Madrid, Andalusia i Múrcia. He hagut de mirar-ho, perquè l'entusiasme per Casado i la seva elevació a Líder Suprem del Centre que supura avui en algunes portades podia fer pensar el contrari. "Casado trenca amb Vox per liderar el centredreta", escriu El Mundo, el diari que més li havia fet la gara-gara a Abascal, en un titular calcat al de l' Abc del dia anterior. "Doble triomf per a Casado", diu l' Abc, aquest divendres. O, La Razón, inflada com un pigot: "Casado retorna l'orgull al PP", escriuen, després de qualificar el seu discurs de "dur i brillant". Fins i tot El País es presta a aquesta simpàtica operació de tornar a posar les bases, un cop més, per intentar La Gran Coalició que una part del poder impulsa des de fa uns anys. El titular del diari de Prisa, l'endemà que Sánchez superi el tràngol sense despentinar-se, és "Casado trenca amb Abascal i surt guanyador de la moció de censura". No hi ha caramelet per al líder socialista. I al popular, més enllà de les tustadetes a l'espatlla, li arriba un obsequi més valuós: "Pedro Sánchez paralitza la reforma del Poder Judicial per obrir una altra negociació". Tot plegat, parla molt bé de la separació de poders que impera a Espanya. També La Vanguardia se suma al cor centrista: "Casado trenca amb Vox amb un discurs moderat i proeuropeu".

És evident que la premsa de l'establishment ha llançat un missatge a Casado: el recte camí passa per una alternativa moderada a la dreta, descartat el trogloditisme de Vox i la inoperància de Ciutadans més enllà de la crispació. Però l'aritmètica és inapel·lable, així que vaticino portades, en les pròximes setmanes, que voldran acostar Sánchez a Casado. Acompanyin-me en aquesta trista història d'un matrimoni forçós. I agafin crispetes.