El periodisme 'pink slime', la nova pandèmia informativa

BarcelonaA finals de l'any passat, el Tow Center for Digital Journalism va detectar 450 diaris digitals als Estats Units que formaven part d'una xarxa imbricada destinada a disseminar els argumentaris conservadors. Set mesos més tard, la xifra s'ha triplicat i ja són més de 1.200 portals els que repeteixen una fórmula similar: d'una banda, una majoria de notícies sense signar redactades per robots a partir de bancs de dades públics. Per exemple, es fan articles sobre l'evolució de les dades del covid. Res, pur farciment. El 10% que queda sí que estan firmades i contenen un claríssim biaix conservador, sovint limítrof amb la fake news. Aquesta generació de baix cost d'articles sense valor afegit ja té un nom: periodisme pink slime, en honor a l'additiu alimentari manufacturat per la Beef Products Inc i que consisteix en agafar tota la carn que no has pogut aprofitar per a res més, tractar-la químicament fins que sigui legalment apta per al consum humà, i convertir-la en una mena de xòped amb les parts menys nobles dels animals. S'accepten propostes de traducció catalana de tan poc nutrici concepte.

Doncs bé, aquests mitjans treballen a un nivell molt local i, a banda de la seva tasca infoxicadora –difícil de detectar perquè funcionen per multiplicació de petits impactes–, són també una sinistra màquina de recollir dades. És una jugada perfecta: després pots atacar les teves víctimes amb anuncis polítics elaborats a mida, que exploten precisament els prejudicis que aquests mateixos mitjans han anat alimentant. Tenint en compte que l'entramat empresarial és recargolat, són també un bon lloc per dirigir donacions a un partit de manera indirecta i discreta. Vaja, que ho té tot. I deu ser qüestió de temps que algun espavilat ho comenci a implementar a aquesta riba de l'Atlàntic.