PAREU MÀQUINES

El pesadíssim retorn del perpetu 'despilfarro'

La caverna sembla incapaç d'escriure que la Generalitat només 'gasta'

'Dilapidar', 'despilfarrar' i 'derrochar' són tres verbs cosins que solen sortir de farra junts per les portades del quiosc. Només un acaba lligant-se el titular, però és més que probable que els altres dos acabin obtenint el consol de ballar amb altres elements de titulació. «'La Generalitat dilapidó 421 millones en acción exterior'», titula l''Abc' en portada. I si el lector s'acosta l'exemplar a la cara fins que el nas li fregui el paper, descobrirà un asterisc al costat de la paraula 'millones'. He de dir que això em sembla destapar la capsa de Pandora i obre la porta a escriure titulars com "Puigdemont esmorza criatures humanes*" i, a sota, en cos de Lil·liput: "*=en la nostra fèrtil imaginació". En tot cas, l'asterisc remet a aquesta nota: «'Esta cifra, derrochada entre 2011 y 2017...'». El clàssic truc de sumar una pila d'anys, per fer embalum. Però portem ja un 'dilapidar' i un 'derrochar' i encara ningú ha argumentat que siguin diners llençats o malversats. Enlloc es diu el retorn que aquesta acció exterior ha generat a les empreses catalanes, per veure si està justificat tenir oficines a l'estranger. Un dels subtítols assegura que el verb 'despilfarrar' també acaba sucant: «'Diplocat despilfarró casi 16 millones en viajes y congresos'». De nou: un tractament rigorós agafaria la xifra total de despesa, calcularia la mínima imprescindible i assenyalaria la diferència. Però ells –avall que fa baixada i aviat sonarà l'última cançó– consideren qualsevol viatge un malbaratament per treure el seu mostrari de verbs connotats.

El resultat a llarg termini d'aquesta pràctica tabloide de fer periodisme emocional és evident. Si la Generalitat mai no gasta, sinó que només 'dilapida', 'derrocha' i 'despilfarra', aquests verbs acaben perdent el seu significat i l'Univers el seu sentit general. Contra el cataclisme còsmic, diguem no a la hipèrbole perpètua.