Publicitat
Publicitat

La reciprocitat es reactiva

La CCMA ofereix que TV3 i Catalunya Ràdio facin informatius diferenciats al País Valencià mentre no reobri Canal 9

Les eleccions municipals i autonòmiques han deixat el millor escenari possible per intentar bastir el vell somni d’un únic mercat audiovisual en català als seus principals territoris de Catalunya, el País Valencià i les Balears. El principal impediment administratiu era el PP, entestat a segregar artificialment el que els filòlegs consideren una única llengua. Foragitat ara de la Generalitat Valenciana i del Consell Balear, els nous gestors tenen l’oportunitat de pensar en aquest espai únic. Però un cop s’han superat els condicionants polítics, ara els problemes tècnics són el principal obstacle per aconseguir-ho.

De moment, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va fer ahir un primer pas i s’ha ofert per elaborar uns informatius a TV3 i Catalunya Ràdio “específics i desconnectats”, i en valencià, que poden posar-se en marxa de manera immediata, si la Generalitat Valenciana així ho demana. Ho avançava ahir Brauli Duart, president de la Corporació, a la sessió de control parlamentari.

“Si la Generalitat Valenciana ens fa la petició, podem donar-hi resposta automàtica -va explicar Duart-. Així reforçaríem la llengua i la cultura comuna i compartida. A més, podríem millorar la nostra capacitat comercial amb més espectadors i oients. I podríem recuperar una TV3 i una Catalunya Ràdio que als anys 80 i fins a l’any 2011, i gràcies a les aportacions de milers de valencians, van permetre comprar un repetidor des del qual emetre el senyal de la televisió d’aquest país al país germà”. El directiu va recordar que actualment ja hi ha acords amb Andorra, l’Aragó i les illes Balears.

Fer tornar el 3/24 a les Balears

El vell anhel dels defensors de l’espai català de comunicació d’aconseguir que les televisions catalanes, balears i valencianes es veiessin a tot el territori -i no només a les comunitats autònomes d’origen- ha tingut una vida atzarosa i plena de bastons a les rodes. En legislatures anteriors TV3 havia pogut establir convenis de reciprocitat amb IB3 que li permetien arribar a les Illes a canvi d’oferir espai perquè el canal balear es pogués veure al Principat. Però la supressió de múltiplexs autonòmics públics -imposada pel ministeri d’Indústria amb el pretext d’alliberar espai per a la xarxa 4G- va provocar que a les Illes només es vegi TV3, mentre que s’han perdut el 3/24 i el Super3/33. I a Catalunya no es pot veure IB3.

En el moment del tancament, l’Obra Cultural Balear va suggerir una solució tècnica, que va ser descartada pel govern de José Ramón Bauzá: enviar els canals d’IB3 als tres múltiplexs insulars -Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera- de manera que el múltiplex autonòmic quedi alliberat i pugui tornar a emetre tots els canals de la CCMA. Aquesta solució té un avantatge afegit: permetria a IB3 fer desconnexions per illes, com està obligada a fer per llei però no ho compleix.

El problema és com podria correspondre-hi ara TV3. El departament d’Indústria va treure el segon múltiplex a la Corporació, de manera que avui ha de llogar part de l’espai radioelèctric al múltiplex que gestiona el Grupo Godó per emetre TV3 en HD. L’única via per col·locar-hi més canals seria habilitar tot de múltiplexs locals que actualment estan inactius. Aquesta solució, que la Generalitat va descartar en el seu moment per a TV3HD, necessitaria una inversió per assegurar una cobertura territorial correcta. Una altra opció, més viable, és comprimir el senyal del múltiplex on hi ha els canals en definició estàndard per fer-hi passar IB3 i el futur Canal 9.

L’interrogant més rellevant, però, és saber què passarà amb la televisió autonòmica del País Valencià. “El 9 d’octubre del 2015 tots els valencians podran veure altre cop Canal 9”, va dir Ximo Puig quan el canal públic va fondre a negre. Ara el líder socialista té opcions de ser president de la Generalitat. Enric Morera, portaveu de Compromís (l’altra força que aspira a aconseguir la presidència valenciana), ha declarat que vol que torni “la radiotelevisió pública com a mitjà plural, de qualitat i en valencià”.

En aquest sentit, es compta amb la complicitat de la CCMA de Duart, valencià d’origen i amb una clara predisposició a jugar en favor d’aquest espai únic compartit. Iniciat en el catalanisme com a adolescent -acudia a les tertúlies que Joan Fuster organitzava a casa seva-, sota la seva gestió ha creat un portal web que vol facilitar “l’accés als continguts audiovisuals en la llengua catalana i les seves variants”. Duart va anunciar la iniciativa al Parlament l’abril del 2014: “Esperem que el portal on s’agermanaran els continguts audiovisuals que hi ha a les diferents variants de la llengua comuna siga un pas més en la línia de superar aquell mal que va venir d’Almansa”, va apuntar llavors.

Ressuscitar Canal 9

El context econòmic actual fa difícil pensar que Canal 9 torni a la vida tal com estava plantejat quan va tancar. Una opció més realista és el pla que va presentar la Unió de Periodistes Valencians poc abans de les eleccions. El document, de 48 pàgines, proposava crear un únic canal de televisió i renunciar a la ràdio, però, com a novetat, afegir-hi també una agència de comunicació. Aquesta futura televisió “lluitaria més per la qualitat que per les audiències”.

També s’hi ha posicionat el Col·lectiu Ricard Blasco, que va editar enguany el llibre Reset RTVV. En un article publicat a Levante, abans de les eleccions, demanaven “un pacte de mínims sobre el qual establir polítiques compartides per tot l’espectre sociocultural -llengua, cultura i comunicació- amb la creació d’una nova RTVV al capdavant d’un gran projecte econòmic i sociocultural que hauria d’impulsar el nou govern de progrés”.

El CAC, preocupat  per la quota del català

Roger Loppacher, president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), va explicar que la quota del català continua estancada en un 20% del consum televisiu. I hi va afegir una alerta suplementària: entre els espectadors més joves -de 4 a 12 anys- el català només representa “un 15%” del consum. Loppacher, que compareixia al Parlament per presentar la memòria de l’organisme regulador corresponent a l’any 2014, va explicar que “el públic juvenil està canviant i marxant cap a les segones pantalles”. El president del CAC també va explicar que l’organisme ha començat a monitoritzar internet, per detectar els continguts que puguin ser perjudicials per als menors. Pròximament presentarà un informe sobre anorèxia i bulímia a la xarxa.

L’expedient pel canal d’’El Punt Avui’, arxivat

Loppacher va confirmar ahir als grups parlamentaris que l’expedient que examinava si El Punt Avui TV estava complint els compromisos associats a les llicències s’ha arxivat. La televisió emet a partir de freqüències arrendades a Canal Català. L’operació ja va ser polèmica al si del CAC, perquè tres dels sis consellers consideraven que s’estava muntant una televisió d’abast nacional amb llicències locals. L’expedient avaluava si El Punt Avui TV emetia massa programació en cadena. Un canvi legislatiu, que redefineix el concepte de programació pròpia i facilita que puguin emetre continguts conjunts, ha permès arxivar el cas. Amb tot, Loppacher va assegurar que el CAC examinarà si es compleixen els compromisos concessionals.

Postveritat