L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El to de la presidència de Torra'

"El to d’arrencada de la presidència de Torra és baix. I un to baix és el que menys necessita Catalunya"

La setmana ha acabat amb la investidura i presa de possessió d’un nou president de la Generalitat i amb la llibertat dels tres consellers que són a Bèlgica. Un sobiranista torna a ser president de Catalunya i la justícia espanyola ha quedat derrotada i en evidència davant la belga, amb probables repercussions de la decisió en la sort dels polítics catalans exiliats a Alemanya, Escòcia i Suïssa. El Parlament Europeu enviarà una carta al govern espanyol mostrant la seva preocupació per la manipulació informativa a TVE. Més multinacionals anuncien l’obertura d’oficines i creació de llocs de treball a Catalunya. Això són fets.

"Les eleccions del 21-D no li van sortir bé al bloc del 155 i necessiten vendre “a por ellos!” com el pa que mengen. Qui aparegui conciliador amb Catalunya perd"

I tot i així, l’aire de gravetat al voltant del nostre país s’ha espesseït. Perquè continua havent-hi dues dones i set homes a la presó, esclar, però sobre tot per què el llenguatge de PP, PSOE i Ciutadans quan parlen de Catalunya s’ha endurit encara més per necessitats electorals. La investidura de Torra és una mala notícia: les eleccions del 21-D no li van sortir bé al bloc del 155 i necessiten vendre “a por ellos!” com el pa que mengen. Qui aparegui conciliador amb Catalunya perd. Curiosament el PP és el més suau, però només conjunturalment: necessita aixecar el 155 perquè el PNB li aprovi els pressupostos al Congrés la setmana que ve. I al cap i a la fi, el votant ja sap que amb Rajoy a la Moncloa hi ha nou presos, que l’1 d’octubre va enviar la policia a pegar a Catalunya i que té dirigents que flirtegen amb la censura a TV3. El PSOE ha afirmat que tot és rebel·lió, amb  la qual cosa ha escrit l’epitafi d’Espanya. Cal defensar-se de Catalunya fins i tot preventivament. Adeu a la política d’un partit que es considera d’esquerres. I Ciutadans? Ahir Rivera va dir:


El llenguatge no pot ser més divisiu, més simple, adreçat a les baixons passions, més frontista, més deformador de la realitat, més insultant. Per això avui l’editorial de l’ARA, titulat “La veritable naturalesa de Ciutadans”, afirma que el discurs de Rivera és un perill per a la convivència a Catalunya però que també ho pot ser per a Espanya. Rivera parla com Trump, és a dir, que bàsicament amenaça i desqualifica, i impregna tot el seu discurs d’una urgència quirúrgica. El seu partit comunica com l’extrema dreta americana, és a dir, practicant el contrari del que fan. Qualsevol persona que escolti aquest to alterat, brusc, estarà d’acord que no és seré. Quan demana un 155 continu està demanant el cop d’estat que denuncia.

La veritable naturalesa de Cs

Acabo. Ja que parlem de tons, i ara que el president Torra acaba d’estrenar-se, vull tornar sobre una afirmació que hem fet des d’aquí alguna vegada: una presidència és, essencialment, un to. Un president, per ell mateix, no pot canviar gaires coses, però hi ha una cosa que pot fer, que és donar un to al país, amb les coses que diu i que fa, com es comporta, on posa el focus, com parla, com calla, com riu i de què riu.

Doncs bé, la presidència de Torra ha començat amb un to baix, molt baix, perquè, deliberadament, Torra està fent equilibris entre la seva presidència legal i la presidència moral de Puigdemont, al qual no han deixat investir després de deixar-lo presentar a les eleccions. I per això, ahir, vam tenir aquesta presa de possessió despullada de qualsevol solemnitat i alegria.

El to d’arrencada de la presidència de Torra és baix, també, perquè els seus escrits i tuits de fa anys es giren contra la capacitat inclusiva del sobiranisme i seran una llufa permanent. I un to baix és el que menys necessita Catalunya en aquests moments. Catalunya pot no estar per celebracions, però està per treballar, i per treballar cal empenta. La presidència ha de donar-la. Ha de triar bé quan es confronta amb l’Estat i quan posa en marxa la maquinària administrativa i la fa funcionar. El respecte als presos, la coordinació amb Puigdemont, la resistència, l’ofensiva de l’Estat, no haurien d’estar per sobre de les atribucions que el nou president té per llei ni de la necessitat d’encomanar ànim al país. Una cosa és dir-li a l’Estat “Soc president perquè heu impedit que ho sigui el nostre cap de llista, a qui vau convidar a presentar-se i us ha guanyat”, i una altra dir als catalans que és un simple administrador i que tot és provisional. Tots els països miren cap a la seva presidència i estan pendents dels seus senyals.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.