La Moncloa, Stiglitz i el Nobel de la pau

CADA DIVENDRES, després del consell de ministres, la vicepresidenta espanyola dedica unes breus paraules a Catalunya. En parla com entre el malestar i la suficiència, sense poder amagar la satisfacció que li causa haver anat greixant una cadena d’espies, policies i jutges que donen una aparença de solució automàtica del problema, com si el govern espanyol no estigués manipulant els poders de l’Estat i no estigués desatenent la seva obligació de fer política adulta. Des de fa 300 anys d’això se’n diu “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”. Pero el cuidado se li nota cada dia més. Hi ha un engoril·lament creixent de l’Estat amb Catalunya, del qual la jutgessa d’Olot i els seus comentaris sobre el català en són una mostra. Mentrestant, Stiglitz afirma que una Catalunya independent seria viable, i el Nobel premia el procés de pau a Colòmbia.