La gent ja està unida, ara toca els partits. L'editorial d'Antoni Bassas

Tot el món sobiranista torna a estar pendent d’una decisió, de si al final hi ha o no llista unitària. (I tot el món contrari, també n’està, de pendent, perquè la unitat del rival sempre és una mala notícia).

La incertesa de si hi haurà llista es barreja amb la il·lusió que ha tornat a molta gent i es barreja amb la urgència, perquè les eleccions estan anunciades per d’aquí a 80 dies.

I ahir, enmig d’aquesta il·lusió incipient, el president Mas va declarar en una entrevista amb Josep Cuní que la llista civil és una idea a perfeccionar i que convocarà una cimera per estar segurs que l’estratègia és guanyadora.

Que sigui guanyadora una llista sense polítics. Guanyadora el dia de les eleccions, i l’endemà.

Que sigui guanyadora una estratègia consistent a presentar aquesta llista, els diputats de la qual, en cas de victòria, haurien de bloquejar per tres vegades l’elecció del president de la Generalitat per així poder anar, al cap d’uns mesos, a unes noves eleccions constituents del naixent estat independent. Ho entendríem això, al carrer?

Les incerteses polítiques i jurídiques són grans.

Tant, que en l'entrevista d'ahir va dir que qualsevol cosa no la farà, que no posarà en risc l’únic cartutx legal que ara mateix té Catalunya per preguntar als catalans si volen la independència  d’acord amb la legalitat vigent, que és convocar unes eleccions autonòmiques i donar-los forma de referèndum.

Crec que els dubtes expressats pel president Mas són raonables i que fa bé de convocar aquesta reflexió.

Hem explicat aquí el nostre parer: un procés polític ha de tenir una direcció política, i encara més quan el procés consisteix a assolir l’objectiu més ambiciós que mai s’hagi marcat la Catalunya contemporània que l’enfronta als poders de tot un estat.

Però crec que és hora també que el sobiranisme es faci una pregunta i se la respongui sense trampes: quan proclama que vol una llista sense polítics, no deu ser que el que està dient, en realitat, és que vol una llista sense Mas? O sense Junqueras? O sense Convergència o sense Esquerra? Dit d’una altra manera: una llista sense polítics expressa unitat o tot el contrari, és una manera de superar la falta d’unitat. O, preguntat de la manera que s’ho pregunta avui Empar Moliner, algun “independentista dirà que no a la independència perquè en una llista hi hagi tal o qual polític que li cau malament?”. ¿No creuen que davant la magnitud del repte, la prova més gran d’unitat i d’excepcionalitat és votar una llista on hi ha gent que en altres circumstàncies no votaríem però ara sí perquè compartim un objectiu que és superior a les nostres preferències polítiques o personals?

Mirin, mentre el sobiranisme discuteix si amb aquest ‘sí’ i amb aquest ‘no’, l’estat espanyol no para. Ahir el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el conflicte de competència que el govern de Rajoy va presentar contra la creació del Comissionat per a la Transició nacional que dirigeix el doctor Viver i Pi Sunyer.

Mentre el sobiranisme discuteix si amb aquest ‘sí’ i amb aquest ‘no’, l’Estat es permet abaixar impostos perquè vénen les eleccions i ahir va dir a les comunitats autònomes, que són les que paguen la sanitat i l’educació, que hauran de complir amb un sostre de dèficit que en boca del conseller Mas-Colell és “injust i il·legal”.

Francament, davant d’un estat que ens expulsa, jo no expulsaria cap polític amb capacitat i voluntat de treballar per un futur millor per a nosaltres i els nostres fills.  

La gent sobiranista ja està unida. Si els partits ens volen convèncer que la llista és d’unitat, seria molt pedagògic que prediquessin amb l’exemple.