Es posa les ulleres i marxa. És un vampir. Deixa enrere moquetes, caixmir, capçals daurats i sofàs entapissats. Tot très barroque . Següent objectiu: casa, sofà, cervesa i Sálvame Deluxe : Alegrar-se de les misèries dels altres, reconfortant -riu. Marxaria a la francesa, però em clava dos petons. S'ho ha passat bé. I m'ho ha fet passar bé: un drama queen , un xòuman. Hem parlat d'amor, sexe, travestisme, cirurgia plàstica i amistat; de postmodernisme i ultraclassicisme; de drogues, música i franquisme; de la revista Hola i de Mario Vaquerizo. Començant pel final i acabant al principi. Aquesta és la crònica d'una entrevista al revés. Perquè és al final quan surten les coses bones.
SEXE/PRIORITATS. Després de 40 minuts esquivant la pregunta directa, arriba en xoc frontal: Juanpe [pausa], a tu t'agraden els homes o les dones? M'agraden els nois i les noies. Tot. D'acord. ¿Els transsexuals també? Pausa curta i resposta ràpida: M'encanta saber que hi ha un tercer sexe que pot ser home i dona a la vegada. I remata amb cert efectisme: ¡Me parece lo máximo! Formidable, increíble, extraordinario. Tornem al to sec: Podries estar amb un transsexual al llit? Sí. Tot i que jo no sóc gaire sexual; per a mi el sexe no és una prioritat: està bé que hi sigui però no el tinc el cap tot el dia.
LIBERACI/LIPOSUCCIONS. Es mou molt; gesticula non-stop ; i en el seu discurs tot és sempre femení. Què tenen elles que no tinguin ells? Res. Sou massa complicades! Riu i apunta: És un codi que tenim entre els amics, parlem així. Ara, a mi que no em diguin "la Juanpe". I sentencia: Odio els graciosos. Enterra els simpàtics i riu indòcil: es resisteix a créixer. Què vols ser de gran? Jo vull ser Liberaci: un músic dels 50 descaradament operat. Quantes vegades has passat pel quiròfan ja? Unes quantes. Massa? No: en vull més; estic molt a favor de les operacions. Confessa-me'n una. Liposucció a la panxa, reconeix. ¿Aquest és el secret per aprimar-se? Sí. Això o no menjar. Jo abans d'un concert de les Nancys Rubias estic 3 dies sense menjar.
MARE/MARIO. Retrocedim. Explica'm més secrets, Juanpe. La meva mare no sap que fumo. Fa una pausa i segueix: Ni que bec. ¿? No ho sap ni ho sabrà: té 93 anys i està més allà que aquí. Riu traient-hi ferro: Por de decebre-la? Jo vaig rebre una educació molt clàssica i molt estricta. Anava a un col·legi de capellans on cantava cada dia el Cara al sol . Mai havia begut, ni havia anat a un bar. Ara les coses han canviat. Què ha passat? Que he conegut el Mario: hi ha un abans i un després.
MODERNISME/CLASSICISME. La primera cervesa se la va beure l'any 99, amb 37 anys i Mario Vaquerizo. I se li va obrir un món: La vida és molt millor! Què has après de Vaquerizo? Moltes coses. He entès què és l'amistat; abans tenia coneguts i saludats, ara sé què vol dir tenir un amic. ¿I l'amor, l'entens? No crec en l'amor. Això de la mitja taronja passa una vegada entre milions: la majoria de gent casada viu amargada. ¿T'has enamorat mai, tu? Una vegada i mai més. Decepció. ¿Has renunciat a tenir fills? No m'agraden gens els nens: tal com està el món és injust portar nens al món. Una declaració d'intencions precedida d'una pregunta clau al principi de l'entrevista: Això teu és postmodernisme o ultraclassicisme? Classicisme pur i dur. Jo no he entès mai el postmodernisme. No m'hi considero i tampoc sé què és.
