La investigació que ens salvarà costa diners

Aquesta no ha sigut només la setmana que hem sabut les mentides consentides pels mitjans del pare estafador de la pobra Nadia. També és quan hem sabut que científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), amb la col·laboració de la Vall d’Hebron, han fet un pas endavant que d’aquí uns anys podrà aturar moltes metàstasis. La creu i la cara.

L’estudi sobre el càncer ha sigut finançat amb ajuts de la Fundació La Marató de TV3, la World Wide Cancer Research del Regne Unit, Banco Santander, el Consell Europeu de Recerca, el ministeri de Ciència i la Generalitat. Ja veieu que les notícies que salvaran vides i ens han permès presumir del nivell dels nostres investigadors costen molts diners.

Que La Marató de TV3 aparegui com un patrocinador és revelador de l’esforç d’un quart de segle fent una tasca difícil com sensibilitzar, difondre la ciència i obtenir recaptacions milionàries. Hi ha una crítica fàcil, habitual i per a mi injusta que rep l’esdeveniment, que és dir que deixa a la bona voluntat de la gent el que hauria de ser inversió pública. La realitat, com l’estudi sobre les metàstasis, confirma que per avançar calen finançaments de fons privats i públics alhora. I si una societat dóna tants diners a la ciència està exigint al govern que hi doni també prioritat absoluta.

La Marató de TV3 és el contrari del que han fet els mitjans que han esgarrapat audiències amb l’estafa del pare de la Nadia. Utilitza casos particulars per recaptar per a investigadors. No fa espectacle benèfic individual sinó difusió científica amb persones afectades que són també solidàries: expliquen la seva vida per beneficiar els malalts del futur. S’equivocarà qui pretengui concloure que l’enganyifa de la setmana ens ha de fer desconfiar de les causes solidàries. El que fa és assenyalar-nos com s’ha de fer, de qui ens podem refiar.