I els més preparats amb qui van?

MOLTA GENT ha deixat de valorar la intel·ligència, la cultura, la preparació, el coneixement. Són elements que fins i tot generen rebuig, i en canvi hi ha un culte perillós a l’espavilat, a l’astut, al tramposet que triomfa. Podem fer-nos els hipòcrites i fingir sorpresa, però és el missatge amb més sortida als mitjans. A la majoria de teles té més números per treure-hi el cap un maleducat cridaner que una persona culta i ponderada.

Com que crec que és hora d’aixecar el llistó de l’autoexigència i l’autocrítica, caldria mirar-nos-ho des de l’altre costat, i preguntar-nos a favor de qui està la intel·ligència. ¿És just que s’associï els més preparats a l’establishment, a l’statu quo? En part, sí. En un món on el poder és bàsicament el financer, els universitaris amb expedients brillants acaben al servei total del sistema. M’ho deia el director de la London School of Economics. Si els millors estudiants s’han d’endeutar durant anys per pagar-se les millors carreres, després hauran de treballar on cobrin més, i serà abans a Goldman Sachs que en una càtedra sobre com frenar la desigualtat.

La prevenció i la justícia social no tenen qui els patrocini. Els grans pressupostos són en mans dels exèrcits, les multinacionals tecnològiques i farmacèutiques, i els bancs. Ens podrem trobar que cada cop més persones desconfiïn dels més preparats perquè aquests, quan tenen la sort de trobar feina, no treballen pel bé comú de les persones sinó pel bé d’un sistema que les ignora i les maltracta. És tristíssim que gent amb poca formació es deixi enganyar per un manipulador arrogant que fingeix estar al seu costat i rebutgin la gent més ben formada. Però cal pensar si la gent més ben formada mostra prou complicitat amb els que pateixen o peca d’un excés de servilisme amb els que fan patir.