05/12/2010

Confort Domèstic

2 min
Confort Domèstic

Avui he tingut un mal dia i em moro de ganes d'arribar a casa. Sóc en un embús a la ronda. La ràdio del cotxe no se sent bé dins el túnel i se m'ha espatllat el CD. Canto en veu alta però em ratllo a mi mateixa de com desafino. Per fi veig anunciada la meva sortida. Surto. Comença a ploure. Arribo al pàrquing i no trobo el comandament. El busco per tot arreu i no apareix. Ara m'hauré d'esperar fins que algú hi entri. Vint-i-tres minuts exactes. Surto del pàrquing. Plou amb ganes. En el trajecte fins a casa quedo xopa. Obro la porta.

Home sweet home . Avui ha vingut la Sole i el pis està net, però jo faig un bon mullader al rebedor quan em trec la roba i les sabates. Encenc la calefacció. Fa un soroll estrany però no en faig cas. Tinc ganes d'una bona dutxa d'aigua calenta. Em demanaré menjar japonès i veuré una pel·li. Sona el telèfon. No el vull agafar però l'agafo. No ho hauria d'haver fet. És la Mònica, des de Madrid, i em té quaranta-cinc minuts a l'aparell. Quan per fi puc penjar em despullo i entro a la dutxa. M'ensabono amb calma i en esbandir-me em quedo sense aigua calenta. Se m'ha espatllat l'escalfador. El que em faltava. Surto plena de sabó i tremolant. Em poso roba còmoda. Fa fred. Comprovo que la calefacció funcioni i no funciona. Ara només faltaria que marxés la llum. I se'n va. Estic a les fosques, congelada i m'he quedat sense el meu pla de nit tranquil·la.

Baixo al frankfurt. La imatge que projecto no té res a veure amb la del confort domèstic que havia somiat. Sota una llum blanca de fluorescent, devoro una hamburguesa completa amb patates fregides i dues cerveses. La tele escup un programa de gent que es criden entre ells mentre parlen d'altres persones que no sé qui són.

La nit no podia acabar pitjor.

Quan pago, m'adono que no he agafat les claus de casa.

stats