Pinyons: l’or blanc al marge de la llei

CabrilsJordi Monegal es va alarmar un dia a principis de febrer quan va sentir els seus gossos bordar. Monegal resideix a la urbanització La Llobera de Cabrils. Va sortir al jardí de casa seva i va descobrir els seus gossos al voltant d’un pi. Penjats de les branques hi havia dos joves senegalesos. Havien saltat dins la seva propietat per recollir pinyes. “Normalment em demanen permís i jo els deixo, tot i que quan fan caure les pinyes a vegades em trenquen alguna rajola. Aquests ni tan sols van avisar”. Els dos nois van trucar a un company per transportar els sacs de pinyes en cotxe. Les venen a intermediaris, que les revenen a fàbriques processadores dels pinyons. El fruit després l’adquireixen les marques de fruits secs. El preu de llotja del quilo de pinyons el 2013, segons la Diputació de Barcelona, era de 30,5 euros. És l’or blanc. I com l’or del Far West, la seva extracció sovint és una operació al marge de la llei. El Consorci Forestal de Catalunya estima que un 90% de la recollida de pinyes és il·legal. Per il·legal s’entén que el recol·lector ni té llicència per fer aquesta feina ni l’autorització escrita dels propietaris dels boscos.

La crisi ha fet més gros el problema. Si el 2012 hi havia 2.500 llicències per recollir pinyes a Catalunya, el 2014 ha començat amb 7.283, tres vegades més, segons la Generalitat. Malgrat aquest augment, els il·legals encara són més que els legals. Joaquim Rodríguez, responsable d’Ordenació del Medi Natural del Departament d’Agricultura, creu que el 90% és un percentatge exagerat, però admet que el problema dels il·legals és notori i que cal posar-hi remei. Una de les primeres mesures que la Generalitat vol aplicar és més control i més decomissos de les pinyes recollides abans de l’inici de la temporada, que és entre l’octubre i l’abril.

Lluís Gilvernet és propietari de 24 hectàrees de bosc a Cabrils. Ha denunciat diverses vegades l’entrada de persones als seus terrenys per collir pinyes. “Normalment són negres o magribins. Em tallen les tanques, es riuen de mi quan els amonesto”, detalla. Gilvernet assegura que li seria impossible gestionar ell la collita dels seus pins perquè apareixerien grups no controlats per agafar-ne “ja abans de la temporada”. “A l’agost ja en veig collint. No hi ha manera d’aturar-ho”.

Pere Canals, representant de l’Agrupació de Defensa Forestal del Maresme, és un dels grans coneixedors del conflicte pels pinyons. Confirma que gairebé tota la recollida de pinyons és en negre. “L’acció policial és mínima. És un tema tabú perquè no saben què fer amb aquesta gent”. Canals apunta que la irregularitat del sector implica dos grans riscos: l’accés a habitatges privats, sigui autoritzat o no, pot causar problemes legals, sobretot en cas d’accident. L’altre risc és que no es respecta l’evolució del fruit. Un pi aporta de mitjana tres collites, i si l’ordre no es respecta pot malmetre collites futures. Un inconvenient afegit és la xinxa dels pinyons, una espècie invasora que s’alimenta de la sàvia de les pinyes i que les deixa sense el fruit. Pere Serra dirigeix a Argentona l’empresa familiar Serra, dedicada a la silvicultura. Assegura que en cinc anys la xinxa ha reduït els pinyons a la meitat. Un altre front obert és la importació de pinyons de la Xina i el Pakistan. A les llotges catalanes el pinyó d’importació té la meitat de preu que el català.

A l’entrada dels terrenys de l’empresa Serra han penjat un cartell improvisat, escrit amb retolador, que avisa que cal tenir llicència per vendre pinyes. En el moment de la visita d’aquest diari, un ciutadà magribí descarregava dos sacs de pinyes del seu cotxe tot i que no va mostrar cap identificació. El pare de Pere Serra, també de nom Pere, fa cinquanta anys que compra pinyes. Assegura que ell és pagès i que ningú s’ha fet ric amb aquest negoci, ni els pagesos com ell ni els fabricants que processen el pinyó, “i menys ara en temps de crisi”. Serra ven part del gènere a l’empresa processadora més gran de la regió, Fruits Secs Puig, a Granollers. L’empresa, fundada el 1917, està dedicada a la comercialització de pinyons a l’engròs amb la marca Tres Pins. Pere Canals, de l’ADF del Maresme, assegura que ha visitat Puig i altres processadors perquè col·laborin a garantir que les seves pinyes són de recol·lecció legal, sense gaire resultat.

Decomissos robats

Pere Serra pare destaca que “els africans fan ara la feina que abans feien els immigrants espanyols”. Tot i això, testimonis entrevistats a Cabrils confirmen que el nombre de ciutadans espanyols recollint pinyes ha augmentat amb la crisi. La Maite és una veïna de la Llobera que, mentre ensinistra el seu gos en un carrer a tocar d’una petita pineda, recorda que pocs dies abans va trobar-se dos catalans recollint pinyes. “La diferència és que utilitzen escales per pujar l’arbre. Els immigrants trepen i amb canyes fan caure les pinyes”, diu la Maite.

Glòria Martin, guarda forestal del Parc de la Serra del Litoral, informa que quan descobreixen recol·lectors il·legals avisen els Mossos d’Esquadra i els agents rurals. Les pinyes que s’intercepten, segons Martin, acostumen a ser llençades en deixalleries. Des del Govern, Rodríguez confirma que es procedeix d’aquesta manera quan el material robat no és reclamat pels propietaris dels boscos. Entre el 2012 i 2013 les autoritats van fer 213 intervencions per pinyes collides irregularment. Rodríguez admet que sovint el material decomissat desapareix quan no està vigilat. Per això el seu departament vol habilitar punts segurs i augmentar el pressupost per als decomissos. Rodríguez no vol precisar l’augment econòmic que seria necessari. Una proposta clau de la Generalitat, que podria aplicar-se la pròxima temporada de collita, és que per obtenir la llicència calgui el pagament d’una taxa i d’una assegurança. Rodríguez també destaca que intenten convèncer el sector que els permisos dels propietaris forestals no s’hagin de demanar un a un, sinó que el recol·lector rebi l’autorització d’una associació local de propietaris.