Bangura i la violència sexual a Síria

A Zainab Bangura no li tremola la veu, per molt que sovint parla d'atrocitats que deixen sense paraules. Agafa el micròfon amb determinació i comença a relatar les terribles circumstàncies que viuen les dones i nenes en les zones en conflicte. El més impactant és que sempre ho fa en un to esperançador. Nascuda a Sierra Leone, filla de mare analfabeta i des de molt jove activista pels drets humans, va patir directament l'impacte de la guerra. Anys després, com a ministra de Salut del seu país, va posar en marxa un gran pla nacional per curar, a poc a poc, les ferides no només físiques dels seus compatriotes, homes i dones. I sobretot, enmig de la pobresa més devastadora, va establir estructures sanitàries mínimes. Ara, com a enviada de les Nacions Unides contra la violència sexual en zones en conflicte, assegura que està decidida a "eradicar" un dels silencis més estridents de la història. No hi escatima esforços.

Aquesta setmana l'ha dedicada a sensibilitzar els europeus. "Són els que més diners donen per ajudar al desenvolupament", diu agraïda. Però lamenta que ni diplomàtics ni militars hagin interioritzat del tot que acabar amb la violència sexual ha d'entrar de ple en la agenda de l'acció exterior: "Les guerres i els conflictes tenen un impacte desproporcionat en les dones i en els nens i nenes. Tot i així, en les negociacions i en els programes d'estabilització rarament es menciona la violència sexual i no es fa el necessari contra la impunitat".

De moltes coses, però, n'està profundament orgullosa. Com ara dels avenços en diversos conflictes i, sobretot, en la sensibilizació general, el primer pas per actuar amb decisió. Una bona mostra: la reina d'Anglaterra, en el discurs anual que fa en nom del seu govern, enguany va mencionar la lluita contra la violència sexual en els conflictes com una de les àrees prioritàries en l'acció exterior. "Feia patxoca veure-la, empolainada amb capa i corona, com parlava de dones i nenes violades i del que s'ha de fer per aturar-ho, i dels recursos necessaris per eradicar-ho. Això sí que és fer sortir a la llum una vergonya amagada!" El G-8, presidit per la Gran Bretanya, ha aprovat un pla per combatre aquests crims, i conjuntament amb la UE i els Estats Units està preparant una nova resolució del Consell de Seguretat per estimular més accions a nivell mundial.

Contràriament al que es creu, la geografia d'aquests crims no es limita a l'Àfrica. Malauradament, a Europa s'han viscut casos de violència sexual massiva, com ara a Bòsnia, on les víctimes encara necessiten atenció i, en molts casos, continuen reclamant justícia. De tota manera, la llista de llocs que fins ara han acaparat els esforços de l'enviada de l'ONU l'encapçalen la República Democràtica del Congo, Somàlia i la República Centreafricana.

Però a Zainab Bangura li desapareix el somriure combatiu quan pronuncia la paraula Síria . Ha passat les últimes setmanes documentant casos de violència sexual comesa per les forces governamentals i les milícies islamistes. Hi ha trobat de tot: abusos de l'exèrcit contra familiars de combatents de l'oposició; pràctiques sistemàtiques de violència sexual per part dels dos bàndols contra dones, nens i nenes amb l'objectiu d'obtenir informació. Recentment va presentar davant del Consell de Seguretat el cas d'una noia de 14 anys segrestada i torturada per dos uniformats. Almenys quatre homes la van violar, després de negar-li menjar i beure. En ser alliberada, va aconseguir sortir del país. Des de llavors viu en un indret protegit i s'ha intentat suïcidar tres vegades.

Sense poder donar dades precises, parla amb alarma de "l'ús sistemàtic de la violència sexual a Síria", on dels 20 milions d'habitants es calcula que més d'un milió s'han hagut de refugiar fora i uns quatre milions viuen desplaçats a l'interior. La xifra de morts s'acosta als 90.000!

A Brussel·les, a la vora de les sales de conferències de l'OTAN i del Servei d'Acció Exterior, on la representant de les Nacions Unides sensibilitzava els seus interlocutors sobre la sovint oblidada causa contra la violència sexual, els ministres d'Exteriors de la UE decidien aixecar l'embargament d'armes a Síria. Després de setmanes de debats interns i hores de disputes ministerials, la decisió implicarà que cada país faci el que cregui oportú. En tot cas no es farà immediatament per intentar organitzar aviat una conferència de pau a Ginebra.

Per molts és difícil comprendre que per arribar a un acord polític els diferents bàndols hagin de tenir accés a més armes. Sobretot a les pesants, que Moscou ja ha dit que enviarà immediatament al president Baixar al-Assad. El que sí que resulta clar és que moltes víctimes que Zainab Bangura intenta protegir, salvar i sobretot evitar, encara ho entenen menys. Un dilema de complexa explicació.