ANÀLISI

El PP decideix què el va enfonsar

El partit busca com allunyar-se d’un passat que l’acomplexa en la batalla per renovar el lideratge

Què va enfonsar el PP: la corrupció o la falta d’idees? Aquesta és la pregunta clau per situar-se en la batalla pel lideratge del partit conservador que es lliurarà el cap de setmana que ve a Madrid. La paraula regeneració és la que cotitza més a l’alça entre les files populars. La formació està tan acomplexada del seu passat que la millor arma llancívola entre candidats durant la campanya de les primàries ha sigut l’acusació de formar part de l’antic aparell.

De fet, aquesta proximitat a l’organigrama li va costar a María Dolores de Cospedal el lloc entre els dos escollits per batre’s en duel al congrés, que seran finalment Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado, dos integrants de l’aparell que neguen ser-ho. Però, ¿amb què cal trencar? ¿Amb l’etapa de desarmament ideològic a què va sotmetre la formació un Mariano Rajoy més preocupat de passar dies i empènyer anys que de sostenir la tensió política? ¿O de la llosa de la corrupció que va acabar fent possible una moció de censura exprés de Pedro Sánchez? Aquest debat és viu a la dreta espanyola.

Pablo Casado ha basat la seva campanya en el primer eix. Convençut que el partit s’ha deixat menjar la torrada per Ciutadans per culpa de la indefinició ideològica de Rajoy, el jove cadell de Génova ha volgut fer bandera de la seva joventut per presentar-se com el candidat capaç de girar com un mitjó no ja la formació política sinó tot el centredreta espanyol, que per a ell engloba tot el que està a la dreta del PSOE, fins i tot Vox, per agrupar-los en un sol projecte il·lusionant que creu que pot liderar.

El polític avilès s’emmiralla en el seu mestre, José María Aznar, que va demanar just abans de les primàries un candidat capaç d’abanderar aquest discurs. Però la companyia dels vells fantasmes del partit com el mateix Aznar o Esperanza Aguirre resten més que no pas sumen a la seva pretensió de regeneració. “Com pot parlar algú de regenerar amb el suport d’Aguirre? És al centre de la pitjor trama de corrupció que té el PP i, per molt que ella no estigui imputada, a ningú se li escapa això”, resumia un dirigent popular partidari de Santamaría.

Tecnocràcia versus recanvi

I és que a l’exvicepresidenta espanyola se la percep allunyada de les trames corruptes de Génova gràcies a la seva dedicació exclusiva al vessant governamental. Però, en canvi, és l’alumna avantatjada de Rajoy en la recerca de terrenys grisos i l’abandonament ideològic. És la representant de l’ànima tecnòcrata del PP, a qui els crítics veuen incapaç de desarmar discursivament un Ciutadans amenaçador.

Si una improbable candidatura d’unitat no ho evita, aquests dos models es veuran les cares dissabte al congrés. La incapacitat per arribar a un acord de fusió, per la falta de voluntat d’un Casado cada dia més extremat a la dreta, que es veu amb possibilitats de guanyar pel trànsit de diversos cospedalistes a la seva candidatura, farà que no hi hagi un híbrid entre els dos models. Iaixò tindrà com a conseqüència que, passi el que passi, el PP no faci una regeneració completa.

Etiquetes