Eleccions andaluses: la hiperactivitat i duresa de Casado, a examen

Neguitós, el líder del PP ha apujat els decibels en campanya amb l’augment de l’alerta per Vox

Un dia qualsevol en l’agenda de Pablo Casado durant la campanya andalusa té prop de deu actes, als quals se sumen petites performances com la casual aturada en una botigueta de barri o el passeig improvisat pel casc històric de la ciutat de torn. El president del PP s’ha entregat a la campanya, conscient que en les eleccions de diumenge es posa a prova el seu flamant lideratge. La seva fórmula, basada en la hiperactivitat i l’omnipresència i caracteritzada per una duresa creixent sobretot en clau estatal, també té detractors dins del partit. Però ell ho ha apostat tot i ha anat incrementant els decibels a mesura que l’amenaça d’una entrada amb força de Vox al Parlament andalús agafava cos. “Les eleccions són el primer pas per fer fora de la Moncloa aquells que volen trencar Espanya”, deia ahir en un acte a Fuengirola, en una frase que resumeix perfectament com ha llegit Casado els comicis.

Diari de campanya de les andaluses (4): Catalunya torna al centre del debat

El líder del PP havia plantejat de manera oberta les eleccions andaluses com la primera oportunitat per presentar el projecte que vol tirar endavant si guanya unes generals. I ho ha complert, portant-hi promeses electorals molt allunyades de la capacitat de decisió de la cambra andalusa que sortirà dels comicis. Els principals assumptes que ha exhibit Casado han sigut en clau estatal, amb Catalunya al capdamunt de la llista, sobretot durant la primera setmana de la campanya, tot i que ahir va tornar a demanar l’aplicació del 155 a compte de la vaga de funcionaris. També ha parlat d’educació i sanitat -per prometre recentralitzar les competències-, d’immigració -amb exabruptes sobre els costums dels immigrants que dins del partit admeten que van ser un error i que van acostar el seu discurs al de Vox- i, al final de la campanya, també de la presó permanent revisable.

La lògica rere l’estratègia és que els assumptes en clau estatal són els que li permetran, segons fonts del partit, “recuperar el terreny” perdut en favor de Ciutadans, de l’abstenció i, sobretot, de Vox, principal element de neguit sorgit durant la campanya i que ha posat la por al cos a un Casado que ha protagonitzat errors sonats. La resposta a l’ascens de la ultradreta ha passat per incrementar la duresa assumint elements del discurs de Vox i obrint-se a pactar-hi de manera cada cop més directa. Tot plegat, evitant el cos a cos, perquè, segons el raonament de Casado, no pot “insultar” els votants que han marxat perquè entén les seves raons, segons apunten les fonts.

Això l’ha escorat durant la campanya al cantó més dretà del quadrilàter, on batalla amb Vox i Cs, i ha fet que deixi buit el centre. Es tracta d’una estratègia arriscada que Casado comença a matisar apel·lant a tots els exvotants del PP per dir-los que el partit “continua sent casa seva”, però també a exvotants del PSOE i Cs, a qui ofereix una proposta “transversal i per a tothom”. Casado s’ha vist obligat a fer tombs bruscos durant tota la campanya, en una mostra del nerviosisme instal·lat al PP.

Amb un micròfon com el de Madonna, sense papers i un estil encès i abonat a les descripcions profuses -i sovint poc acurades- de fets que apuntalin el seu discurs, Casado ha girat com un mitjó el PP de Mariano Rajoy. Ara resa perquè ningú trobi a faltar els temps passats.