Quan ballem les emocions pesen més que la cultura

La música ens fa ballar. El seu poder cinètic és tan gran que provoca moviments corporals preconscients en persones de totes les edats i cultures. Tot i que fa temps que se sap que hi ha una relació neural entre la música i el moviment corporal, fins ara no s'havia estudiat si és innata. Beau Sievers i els seus col·laboradors, dels departaments de psicologia, de música i de ciències del cervell de la Universitat de Dartmouth, a Hanover (Alemanya), acaben de publicar un article a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) en què demostren que la música i el moviment comparteixen una mateixa estructura de funcionament neural, que aquesta relació no depèn del substrat cultural, i que es relaciona amb les respostes fisiològiques humanes, a través de les emocions.

Un estudi previ realitzat el 2005 per investigadors de la Universitat McMaster, a Ontario (Canadà), havia demostrat que els infants de 7 mesos relacionen de manera innata els ritmes musicals amb els moviments. Tanmateix, hi ha qüestions per resoldre, com fins a quin punt afecta el bagatge cultural que es va acumulant amb l'edat.

Música, emocions i cultura

Sievers i els seus col·laboradors van dissenyar un experiment en què van utilitzar un programa d'ordinador que generava música, basada en melodies monofòniques de piano, i moviment amb una bola que rebotava. El programa permetia relacionar el dinamisme de la música de piano amb el moviment de la bola. A més, permetia modificar cinc paràmetres relacionats amb aquests dinamismes: el ritme, l'interval entre les notes o els moviments de la bola, l'escala ascendent o descendent de la melodia i la direcció del moviment de la bola, la distància tonal entre una nota i la següent i l'alçada del rebot de la bola, i la suavitat de la música i dels moviments.

L'experiment es va realitzar amb un nombrós grup de voluntaris dels Estats Units, estudiants universitaris, i en paral·lel també amb joves de l'ètnia kreung, que viuen al poble de La-ak, a Cambodja, i que està molt aïllada culturalment. Se'ls va demanar que modulessin els rebots de la bola a través dels cinc paràmetres que el programa permetia modificar mentre sentien una de les cinc emocions bàsiques següents: enuig, felicitat, tranquil·litat, tristesa i por.

Quan es van comparar els resultats es va veure que els paràmetres que els voluntaris havien seleccionat per a la música depenien de quina de les cinc emocions bàsiques estiguessin sentint, però no hi havia diferències significatives entre els voluntaris nord-americans i els kreung. La conclusió que els autors treuen és que la música i el moviment comparteixen una mateixa estructura de funcionament neural i que aquesta relació és universal i no depèn del substrat cultural.