Un primer pas per evitar que el PP bloquegi la fi de l'austeritat

L'acord del PSOE i Podem per canviar la llei d'estabilitat pressupostària pot permetre negociar els comptes

El govern espanyol i Podem han pactat una modificació de la llei d'estabilitat pressupostària que evita que el Senat hagi d'aprovar qualsevol canvi en el sostre de despesa. És un pas important perquè actualment el Senat està en mans del PP, que hi té majoria absoluta, com no es cansa de repetir el partit de Pablo Casado –que l'ofereix per tornar aplicar el 155 a Catalunya– i, per tant, és impossible fer cap modificació que afecti al deute públic o el marge de despesa sense l'aprovació dels populars. Aquesta modificació de la llei no s'ha especificat com es farà però, en tot cas, és un avanç important perquè pot donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i permetre que pugui negociar uns pressupostos més "socials" sense témer el bloqueig posterior al Senat.

Sembla que el canvi s'haurà d'aprovar al Congrés de manera ràpida i, per tant, haurà de comptar amb els vots de tots els grups que van donar suport a la investidura de Sánchez, entre els quals PDECat i ERC, que precisament s'havien negat fins ara a aprovar el sostre de despesa proposat si abans no es canviava la llei.

La llei d'estabilitat pressupostària –val la pena recordar-ho– es va aprovar el 2012 per iniciativa de Mariano Rajoy amb l'objectiu de regular i controlar el dèficit públic tant de l'Estat com de les comunitats i els ajuntaments. Era la transposició en forma de llei de la modificació exprés de l'article 135 de la Constitució que havien pactat l'agost del 2011 el llavors president José Luis Rodríguez Zapatero i el encara líder de l'oposició, Mariano Rajoy, per blindar el control de la despesa i calmar els mercats en el pitjors moments de la crisi econòmica. La llei, que llavors va tenir el suport de CiU, ja la va presentar el PP, que la va fer a la seva mida. Hi va introduir, per exemple, la necessitat que també el Senat hagués d'aprovar per majoria el sostre de dèficit, i va reduir a la mínima expressió la capacitat d'autogestió d'autonomies i ajuntaments, que des de llavors han estat sota l'estricte control del ministeri d'Hisenda.

Ara, passada la crisi, seria possible tenir uns pressupostos més expansius. És evident que el gran problema pendent a Espanya és garantir les pensions, i que això exigeix una gran reforma i un gran pacte d'estat entre el PP i el PSOE, però, de moment, es poden fer molts avanços per revertir les retallades. Això sí, sense trencar els compromisos d'austeritat pactats amb Brussel·les. Per això mateix el PSOE, que va posar com a ministre d'Economia una alta funcionària de la UE, Nadia Calviño, es negava a eliminar la llei d’estabilitat com volia Podem, però sí que s'ha obert a modificar-ne alguns aspectes. Això li pot permetre negociar amb altres grups uns pressupostos que podrien suposar la fi de l'austeritat. De moment, el PP, incapaç d'acceptar qualsevol negociació política, ja ha anunciat que pot portar el tema al Tribunal Constitucional, i Ciutadans l'ha secundat acusant Sánchez de "fer trampes" i tornant a cridar a eleccions. Però sembla que Sánchez no té cap intenció de convocar-les i fins i tot podria, contra tot pronòstic, aconseguir aprovar els pressupostos.