Senyor Sánchez, parlar no pot ser un problema
BarcelonaDes de l'ARA sempre hem defensat la paraula i els vots. Aquests dies també hem insistit, i ho seguirem fent, en la no-violència, en no caure ni en les provocacions dels excessos policials ni en la ira davant la duríssima sentència. Ho hem dit tant per estratègia (la violència només beneficia la dreta espanyola, perjudica la imatge de Catalunya al món i allunya la majoria social sobiranista) com per convicció. La no-violència es basa, en últim terme, en la força de la paraula. Només a través de la paraula hi pot haver futur. I en els pitjors moments és quan es fa més necessària. Per tot això resulta sorprenent que el president espanyol, Pedro Sánchez, davant els fets greus que han tingut lloc als carrers de Catalunya, s'hagi negat a atendre les demandes de diàleg del president de la Generalitat, Quim Torra. És inacceptable. L'intercanvi de cartes i trucades no respostes frega el ridícul i no fa sinó desprestigiar encara més la política.
Parlar mai és sobrer, ni que sigui per fer constar profundes diferències. El simple fet de fer-ho és un missatge de respecte i normalitat, i davant l'empitjorament general que ha portat la sentència del Procés, n'estem més necessitats que mai. Per intentar reconduir la situació. Per rebaixar la tensió al carrer. Venir a Barcelona i defugir explícitament cap contacte amb la Generalitat és impropi d'un governant responsable: està menystenint el govern de tots els catalans i la representació de l'Estat a Catalunya. Ja no es tracta de Torra, que certament, amb la seva tardança a l'hora de desmarcar-se dels disturbis, no ha facilitat les coses. Es tracta de mostrar respecte per la presidència de la Generalitat. Tant retreure-li a Torra que només governa per a una part dels catalans i Sánchez fa el mateix. Visitar només els ferits de la policia tampoc no ajuda gens. ¿I els ciutadans ferits? ¿No són també ciutadans d'aquest estat? ¿O el president Sánchez ja d'entrada els considera a tots delinqüents? Sembla que el líder del PSOE hagi vingut a Barcelona a distingir entre un "nosaltres" i un "ells". De fet, en aquests termes duals s'ha expressat en la seva visita a la Policia Nacional, per encoratjar-la a persistir. Això sí, amb una "moderació" que ell és incapaç de practicar.
Realment, enmig d'una crispació creixent, aquest frontisme és impropi d'un governant que vulgui guanyar-se un mínim d'autoritat moral. Després del brutal càstig judicial, ara l'estratègia de l'Estat és convertir el conflicte amb Catalunya en un problema d'ordre públic, com no para de dir el ministre Grande-Marlaska. L'independentisme no pot caure en aquesta trampa. Menys fer política –és a dir, parlar, dialogar i, en última instància, negociar–, sembla que per a l'Estat qualsevol cosa valgui. I davant les eleccions del 10-N, i amb la dreta del PP, Cs i Vox pressionant cada dia el PSOE perquè endureixi encara més la seva resposta, els socialistes no estan contribuint a calmar els ànims. Venir a Catalunya ignorant la Generalitat i la meitat dels ferits només provoca més indignació. L'Estat segueix negant la política i la paraula.
