TOVALLONS NEGRES

Ciutadans i la maldat

Hi ha qui pot veure patir, assumim-ho

Ho llegeixo i no m’ho crec. El partit Ciutadans ha anunciat que “recorreran a la Fiscalia el permís de 48 hores obtingut per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”. No volen que aquests dos homes, que no han fet res, dormin dues nits senceres abraçats als que s’estimen. Cuixart ja és a casa seva, però a Cs volien impedir-ho. Volien que no sortís de la presó.

Sempre et preguntes què és exactament ser dolent. Si existeixen persones dolentes, dolentes de veritat. Et trobes, de vegades, amb persones sense cap empatia. Hi ha qui pot veure patir, assumim-ho. Però ser dolent és encara més que això. És sentir-se bé fent patir algú. ¿A Cs estaran satisfets si aconsegueixen que els Jordis no surtin de permís? Em costa de creure, no pot ser. ¿Ha sortit d’ells, aquesta idea, o és una idea sortida d’algú de més amunt? ¿Potser en Rivera a l’ombra? ¿Potser un community manager, un robot, un pervers intèrpret d’enquestes? Qui ha sigut? A qui pot acontentar aquesta maldat? Però si fins i tot els de Vox riuen de tant en tant! Els de Cs no riuen mai, no s’alegren mai de res. No s’emocionen mai? A qui es dirigeixen? ¿Als que no estimen ningú? ¿Als sorruts, als malsucosos, als rabiosos, als que no s’abandonen mai a la pau i l’alegria? Cs busca, en aquests moments, algú que estigui satisfet si els Jordis no poden sortir de permís durant 48 hores. Em costa de creure que existeixin gaires persones així de dolentes. No descarto que sigui només culpa. No descarto que davant d’aquesta perversitat hi hagi només por. Por de sentir-los, de mirar-los als ulls. Por de dir-los “ Golpistas” a la cara. Per no semblar dolents, seran molt més dolents.