TOVALLONS NEGRES

'J’adore Cayetana'

Cayetana troba que Sant Jordi també divideix

Cayetana Álvarez de Toledo és un fenomen de la natura que m’encanta, perquè és molt més malvada que la fins ara malvada oficial. Imagineu-vos-la, per un moment, acomiadant-se del Parlament, com va fer la destronada Arrimadas. ¿Hauria tret un gruix de plàstic groc al faristol? Esclar que no. Ella hauria fet entrar un lacai enguantat, amb una safata de plata, que hauria mormolat: “Los lazos amarillos de la señora”.

Per Sant Jordi la va tornar a superar. Va firmar exemplars de la Constitució espanyola (que és un acte simbòlic, tan lícit i constitucional com cremar-la per escalfar-se). Què hi devia posar? “Desitjo que t’agradi”? “Si t’agrada, et firmaré la Constitució andorrana, que també està molt bé”? I els lectors què li deien? “Em van agradar més els Drets Humans que em va firmar Paquirrín l’altre dia”.

El cas és que entre firma i firma va fer (com els autors) unes declaracions a la premsa. Va “lamentar que no hi hagi ni una sola data que representi el consens català”. ¿Ho veieu com l’hem d’adorar? Els de Ciutadans, fins ara, deien que “Sant Jordi hauria de ser la diada de Catalunya” perquè “no divideix” com l’Onze de Setembre, que “sí que divideix”. Ella, en canvi, troba que Sant Jordi també divideix. I per què divideix? Perquè qualsevol festa de Catalunya (Sant Jordi, Sant Esteve, una calçotada o el dia de la mona) divideix o no divideix en funció d’un fet: si ells, quan hi van per primer cop, poden disposar i manar i si els indígenes ens comportem com el servei. Qualsevol dia ens la trobarem al final de curs del col·le dels nostres fills fent cua a l’inflable, amb un pastís a la mà, però no fet pels nens de sisè, sinó pels del seu partit, i dient que ja està bé, que aquest final de curs divideix, que sembla mentida. Si és que l’hem d’adorar.