TOVALLONS NEGRES

El pont del diable

Et podem donar el vot del Celestino Corbacho. Això queda d’esquerres, no?

Hola, soc el diable. Vols pactar amb mi? T’ho pregunto per formalitat, però no t’hi pots negar. Et construiré un pont perquè no hagis d’anar a buscar l’aigua mullant-te els peus. Un pont ple de semàfors verds, tuits llagoters dels (nostres) intel·lectuals i recepcions a palau. Tu a canvi em donaràs l’ànima. La idea és la següent. Esquerra va guanyar l’alcaldia de Barcelona (la gent vota malament, tot i els nostres esforços) però l'única cosa que ens importa, noieta, és que l’alcaldia no estigui en mans d’un independentista. Al rei no li agrada. És igual com. Si calen els vots de Valls, calen els vots de Valls. Tranquil·la. Està tot previst. Oi que Valls dissimulava que anava amb la llista de Ciutadans? Doncs ara, els vots que et donarem dissimularan que anaven a la llista de Valls (que ja dissimulava que anava a la llista de Ciutadans). Et podem donar el vot del Celestino Corbacho. Això queda d’esquerres, no? Sí, ja ho sé, el Corbacho anava a la llista del Valls i no a la teva (ni tan sols a la del Collboni), però la gent no ho notarà. I qui dia passa, alcaldia empeny. Els votants d’en Valls sí que es poden emprenyar una mica, perquè si l’han votat a ell és per, justament, anar contra tu i el teu tramvia i la teva superilla i els teus manters, però la mort de Valls ja estava prevista. O alcaldia o mort. No és res personal, són negocis. Ens ha sortit caríssim per a no res. I en el teu cas... Perdràs l’ànima, i a les properes eleccions tothom votarà el Collboni, perquè votar-te a tu no haurà servit de res. També ens va bé, siguem francs. Ens has de fer una mica la feina de l’Enric Millo. No facis trampes. No facis que el gall canti abans d’hora perquè el pont no estigui acabat. Som un diable molt més poderós que el de Martorell. Entrega l’ànima! Tindràs els peus secs. Va! L’ànima! A què esperes?