VIOLÈNCIA MASCLISTA

La Manada dispara les denúncies per delictes sexuals

Els Mossos d’Esquadra registren un augment del 14,59% en les agressions i del 15,65% en els abusos

Les denúncies per abusos i agressions sexuals continuen augmentant, i cada cop ho fan més. Durant els primers cinc mesos de l’any, segons xifres dels Mossos d’Esquadra, les denúncies per agressions sexuals han crescut un 14,59% respecte al mateix període del 2017, i les d’abusos sexuals han augmentat un 15,65%. Per què passa això? És difícil saber si els homes cada cop cometen més atemptats contra la llibertat sexual, perquè la gran majoria de casos no es denuncien. Però hi ha un factor que, segons algunes expertes en aquest camp, ha tingut una influència clau: la violació dels Sanfermines de fa dos anys. El cas de la Manada ha ajudat a fer visible un problema que moltes dones enterraven sota una catifa de vergonya i estigma, i a fer créixer la consciència social de la necessitat de combatre’l.

Es podia pensar que el calvari que ha passat la víctima de la Manada -assenyalada en alguns mitjans de comunicació i amb les seves dades personals airejades en fòrums d’internet- trauria les ganes de denunciar a les dones que passen per situacions semblants. Però les advocades Ester Garcia López i Carla Vall, totes dues avesades a representar víctimes de delictes sexuals, i la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme coincideixen a explicar que tot plegat ha causat l’efecte contrari. “Denuncieu. Ningú ha de passar per això. Ningú ha de lamentar-se per beure, per parlar amb gent en una festa, per anar sola cap a casa o per portar una minifaldilla”, demanava la víctima de la Manada a la carta que va enviar dimecres al Programa de Ana Rosa. Però abans que hagués fet pública aquesta crida el seu cas ja havia causat aquest efecte.

“La violència sexual abans s’assumia com un problema individual al qual t’havies d’enfrontar tota sola”, explica Vall, que també apunta que les dones que la patien podien sentir que havien fet alguna cosa malament i se’n culpabilitzaven. “Ara s’ha fet un canvi de xip i s’ha començat a veure que és un problema estructural, de violència contra totes les dones, no individual”. Ella ha notat aquest canvi de consciència col·lectiva, per exemple, en l’entorn de les víctimes. “Abans els pares empenyien la noia a callar, a protegir-la de l’estigma; ara si ella decideix denunciar hi ha molts més casos en què li donen suport”. Aquest acompanyament, afegeix, és clau, i s’hi suma també l’entorn social i els amics de la víctima. Tot i així, Vall assegura que sí que ha notat un repunt en els casos d’agressions sexuals i en la violència que s’hi exerceix. “Ara que les dones tenim més clars els límits sembla que alguns homes tenen més necessitat d’imposar-se amb la violència”, diu.

Garcia López, veterana en aquest camp -i, igual que Vall, membre de Dones Juristes-, no creu que hi hagi més violència sexual en general, però sí que ha notat que les dones -gairebé totes les víctimes d’aquests delictes ho són- tenen més clar que volen denunciar. El mal tràngol de la supervivent de la violació dels Sanfermines les empeny a fer-ho, diu. Delata la falta de sensibilitat evident del sistema judicial i les empeny a combatre-la. “És com un pols”, assegura. I funciona, perquè l’advocada explica que ha notat un canvi d’actitud molt positiu entre els jutges. Tot i que Garcia López no creu que augmentin els delictes sexuals en general, sí que ha notat, alarmada, que creixen les violacions i els abusos amb submissió química, els casos en què l’agressor fa servir l’alcohol o alguna droga per sotmetre la voluntat de la víctima.

Per la seva banda, Alfageme tampoc creu que augmenti la violència sexual, però explica que fins fa ben poc tan sols es denunciaven entre un 7% i un 10% de les agressions i els abusos, de manera que “qualsevol repunt es fa notar molt” en les estadístiques. I també creu que el cas dels Sanfermines ha impulsat les denúncies perquè les noies senten que tenen més suport de la societat i ha destapat situacions que fins ara, fins a cert punt, estaven normalitzades. “Als països del nord d’Europa es denuncien quatre o cinc vegades més casos que aquí -diu- i no és perquè passin més, sinó perquè hi ha menys xifra negra”.

Un augment amb precedents

El febrer de l’any passat, quan el llavors conseller d’Interior, Jordi Jané, va valorar el balanç de delictes comesos l’any anterior, es va trobar sobre la taula un augment del 43,47% en les denúncies d’abusos sexuals i del 9,43% en les d’agressions. Va adjudicar el creixement desorbitat dels abusos a l’esclat del cas Maristes i a un augment de la conscienciació. Va trobar més alarmant l’augment de les denúncies per agressions, i el llavors major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va marcar combatre-les com una prioritat. “Aquest increment ens preocupa molt”, va declarar als periodistes.

Durant el 2017, tot i que l’escàndol dels Maristes ja havia passat, les denúncies d’abusos només van davallar un 1,63% i les d’agressions sexuals van créixer un 2,16% més. Però les xifres d’aquest any van més enllà. Al mes de maig ja s’havien presentat 891 denúncies, 322 per agressions i 569 per abusos sexuals, mentre que el mateix mes de l’any passat tan sols se n’havien fet 773. Un augment global del 15,27%. El creixement és especialment exagerat a la ciutat de Barcelona, on les denúncies han augmentat un 26,69% pel que fa a les agressions i un 24,79% pel que fa als abusos sexuals.

A la conselleria d’Interior hi ha la percepció que no és que hi hagi més casos d’agressions i abusos sexuals, sinó més consciència de la necessitat de denunciar-los. Però l’alarma social és més que evident, i el conseller Miquel Buch, en la seva primera compareixença al Parlament, va anunciar dijous que estaven preparant un pla integral contra les agressions sexuals. Entre altres mesures preveu redactar “un protocol d’actuació” per als espais privats d’oci, com bars i discoteques, i formar els porters i els vigilants de seguretat dels locals. La direcció general d’Administració de Seguretat organitzarà aquest mes una primera reunió amb dos grups de treball: un de centrat en el sector privat i un altre en l’espai públic, com les festes majors.