Mossos amb càmera: garantia, aparença o intimitat en perill?

BarcelonaLa possibilitat que els agents dels Mossos d’Esquadra que facin operacions policials duguin càmeres corporals té aspectes que d’entrada semblen molt positius, però també punts que cal aclarir, com la gestió que es farà dels arxius de vídeo i com es tractaran en processos judicials. Si bé és evident que poden servir per provar que certes actuacions policials s’han fet com tocava, no és clar, per ara, fins a quin punt poden ser útils per als ciutadans per demostrar el contrari.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, es va mostrar partidari de l’ús de càmeres individuals en les operacions dimecres, en la compareixença a la diputació permanent del Parlament sobre els aldarulls de Salou. Si hi hagués hagut un vídeo de l’entrada dels agents al pis des d’on va caure Mor Sylla, seria més fàcil saber amb seguretat què va passar. Jané va dir que el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, està a favor de l’ús de càmeres, però també va afegir que “convindria estudiar-ho”.

L’advocada Olga Tubau, professora de dret penal a l’Institut Superior de Dret i Economia, coincideix amb Jané i Trapero. “Seria molt positiu perquè donaria seguretat i garanties sobre els actuacions policials, tant als ciutadans implicats com als agents”, assegura Tubau. L’advocada penalista Laia Serra, en canvi, posa en dubte que sigui tan convenient, i afirma que “qui és la font de la prova sempre són els agents i això fa que difícilment puguin ser una garantia per al ciutadà”. Serra alerta que en operacions en què participin molts policies s’acumularan desenes d’hores de vídeo i que seria complicat i car per a un ciutadà demostrar que s’ha editat un vídeo respecte de la gravació original. “També hi ha càmeres que s’espatllen miraculosament”, diu Serra, i recorda que, encara que s’han instal·lat càmeres en calabossos i sales d’interrogatori de les comissaries, sempre hi ha punts morts on es pot agredir un detingut.

El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt, que d’entrada ho veu com una mesura positiva, explica que l’arxiu original de les gravacions “hauria de quedar sempre a disposició del jutjat”, que no s’hi hauria de poder enviar una versió editada, i que el jutge, la fiscalia i la defensa ja decidirien què entra al procés i què no, “tal com ja es fa amb les escoltes telefòniques”. El que no pot ser, afegeix, “és que duguin les imatges editades i diguin que han perdut el màster”. L’analista polític de la Unió Americana de Llibertats Civils Jay Stanley avisava el 2013 en un informe que “les càmeres s’han de dissenyar per assegurar que la policia no pot editar sobre el terreny els vídeos”, apagant o encenent les càmeres quan els convé, per exemple. Tot i això, considera que són positives tant per als ciutadans com per als agents.

Intimitat

Als Estats Units ja fa temps que es fan servir les càmeres corporals, que s’instal·len a la roba, les ulleres o els cascos dels agents. Cada vegada hi ha més cossos policials que en fan un ús sistemàtic, però hi ha debat sobre la privacitat dels ciutadans.

L’informe Police officer body-worn cameras, fet pel departament de Justícia del govern dels EUA, es fa ressò d’estudis que indiquen un “efecte civilitzador” en els cossos on es fan servir les càmeres: cauen les queixes sobre el comportament de la policia, els agents redueixen l’ús de la força i hi ha menys denúncies d’agressions als policies. Però també inclou la preocupació per l’ús que es faci de les imatges, sobretot combinant-lo amb tecnologies de reconeixement facial. Queralt posa molt d’èmfasi en la gestió de les imatges i diu que, si no es fan servir en processos judicials, caldria assegurar que es destrueixen ràpidament. “Imagina’t que un agent copia un vídeo” d’una operació “i el fa circular o acaba a YouTube”, avisa; “caldrà que es compleixi la llei al peu de la lletra”.