SUCCESSOS

‘Rip deal’, la versió del segle XXI de l’estafa de l’estampeta

Els delinqüents aconsegueixen entre 20.000 euros i dos milions amb enganys complicats i molt preparats
ENRIC BORRÀS
ENRIC BORRÀS

Un moble modificat perquè hi pugui cabre una persona, roba cara, fotocòpies de bitllets de 500 euros o de moneda estrangera, hotels de luxe, una dotzena de col·laboradors i molt d’aplom. Són els ingredients per a un rip deal, un negoci trampa que és la versió del segle XXI de l’estafa de l’estampeta. Com en la presa de pèl clàssica, el frau es basa en les ganes de benefici ràpid de l’incaut. Però si abans era cosa de pocs diners -l’enganyat comprava un sobre ple de diners a un fals beneit que teòricament no el sabia valorar-, els Mossos han documentat rip deals amb estafes de fins a dos milions d’euros.

“Cada any se’n denuncien uns quinze o vint a Catalunya -explica el cap de la unitat central d’estafes dels Mossos d’Esquadra, el subinspector Sergi Martínez-, i la xifra es manté molt estable, tot i que va repuntar una mica per la crisi”. Calculen que n’hi ha força més que no es denuncien, perquè per a aquesta mena de tractes sovint es fa servir diner negre. Els Mossos d’Esquadra, diu Martínez, van investigar un cas en què van descobrir que l’estafat era un narcotraficant estranger que havia vingut a Barcelona expressament per caure al parany.

Es fan passar per inversors reals

Un dels últims casos va passar el 26 de novembre a Girona, on els responsables d’un hotel van avisar els Mossos d’un grup de clients amb actitud molt sospitosa. I amb raó: quan els agents van arribar els implicats van intentar fugir i en van poder atrapar sis. Duien 41.000 euros en efectiu i 25.000 euros en fotocòpies de bitllets de 500 euros. Van quedar lliures al cap de pocs dies: “No vam identificar mai la víctima, i si no hi ha ningú perjudicat no es pot perseguir el crim”. Tot i això en van treure informació, que és bàsica per aturar aquesta mena de delictes.

L’esquema del rip deal és bàsicament sempre el mateix, explica Martínez. Els estafadors -normalment gitanos d’origen croat o serbi, però de diferents nacionalitats europees- busquen per internet anuncis de venda d’immobles i objectes cars, o propostes d’inversió de particulars. Trien la víctima i hi contacten per començar a negociar, com si fossin inversors reals. I per fer-ho creure es fan passar per directius d’empreses que existeixen, conviden els incauts a hotels de luxe per parlar del tracte i actuen com si els sobressin els diners.

Ofereixen comissions desorbitades per blanquejar diners però és un engany

Així van caure a la trampa els propietaris d’una empresa de Montsó (Osca) que buscaven inversors. Havien publicat un anunci a Milanuncios.com i uns suposats inversors els van escriure per negociar-hi. Finalment els van dir que no volien invertir, que volien comprar-los l’empresa i que els pagarien tres milions d’euros. Van convidar un dels propietaris a Torí per ensenyar-li les oficines de la seva presumpta companyia i negociar, i van quedar en un hotel del Paral·lel de Barcelona per tancar el tracte.

El dia que s’havia de tancar el tracte els estafadors havien de pagar 600.000 euros en bitllets de 500 i els propietaris els havien de donar 150.000 euros en bitllets petits. Sovint simulen això: que intenten blanquejar diners canviant bitllets difícils de fer circular o divises estrangeres. Per això ofereixen unes comissions desorbitades, de fins al 15%. Evidentment, els 600.000 euros eren falsos. N’hi havia alguns de reals però la majoria eren fotocòpies amb la paraula “Disneyland” impresa al centre. “Són bitllets de joguina, a Itàlia, als restaurants, sovint en donen als nens perquè hi juguin”, explica Martínez. Els delinqüents els fan servir perquè, com que no són bitllets falsos, formalment no els poden condemnar per falsificació de moneda.

L’estafa de Barcelona no va sortir bé: un dels propietaris es va adonar que alguna cosa fallava i els delinqüents van intentar fugir robant-los la bossa dels diners. Els esperava un cotxe en marxa però un home que acompanyava els propietaris va intentar aturar-los i van acabar circulant a tota velocitat amb l’home enganxat al capó. Al final els van enxampar i aquest mes els han jutjat. Un d’ells ha acabat lliure -no tenia antecedents i la condemna era de menys de dos anys- i als altres dos els han condemnat a dos anys i mig de presó per intent de robatori amb violència i conducció temerària.

El moble modificat

En el cas del Paral·lel els bitllets eren falsos d’entrada, però moltes vegades l’estafa inclou un moble modificat amb doble fons on s’amaga un dels delinqüents. Aquest va ser el cas de Girona, on van trobar el moble de la fotografia. “Sembla un moble de l’hotel i la víctima no sospita res. Durant la negociació hi posen el sobre amb els diners reals i l’home que hi ha a dins fa el canvi”, explica Martínez. La víctima s’endú un sobre que no val res. En altres casos ni tan sols intenten fer veure que fan el tracte: veuen l’incaut, li estiren la bossa o la maleta i fugen.

“Per fer aquestes estafes cal una infraestructura mínima -explica Martínez-: una inversió inicial, mòbils, bitllets d’avió i habitacions d’hotel”. I ha de ser un grup nombrós, els Mossos calculen que unes dotze persones participen en cada frau: segueixen la víctima per assegurar-se que no col·labora amb la policia. D’estafes d’aquesta mena se’n fan a tot Europa i els grups es mouen d’un país a l’altre per fer més difícil que els enxampin.