Espanya té un rei que pot 'deixar' 1,2 milions d'euros a la seva filla perquè es compri un palauet. Un home que ha tingut comptes a Suïssa sense que ningú no ho sabés i que és aficionat a caçar elefants en temporada de crisi econòmica.
No és estrany que la Fiscalia pugui sospitar que aquest suposat préstec era una donació camuflada per evitar-se imposts. La Casa Reial, el 2011, feia bandera de transparència explicant els 8,4 milions d'euros que li consignaven els pressuposts de l'Estat mentre callava les aportacions que feien els ministeris, que podrien arribar als 60 milions. Ningú no sap què té Joan Carles I, d'on ho ha tret i com ho gasta.
Que la Fiscalia ara intenti llevar el cas Nóos a José Castro, el jutge que s'ha atrevit a pretendre imputar Cristina de Borbó, pot dur a un canvi radical en com s'ha dut la instrucció. Fa evident que la monarquia espanyola és un forat negre que s'empassa la llum, que pretén tenir-ho tot lligat i ben lligat: encara que el cas quedi a Palma, ja és ben difícil que la infanta s'afegeixi a la llista de 297 interrogats.
