Publicitat
Publicitat

FORA DEL JOC

Warriors, o el negoci de la dècada

L’esport mou diners, molts diners. Però no sempre és un bon negoci per a tots els que hi inverteixen, més aviat és just el contrari. Moltes vegades es converteix en l’atracció de personatges que han fet fortuna en altres negocis que hi aboquen grans quantitats de diners que mai recuperen. Però hi ha un cas que és tot el contrari, el d’un equip de bàsquet. L’última valoració dels Golden State Warriors, el que serà segurament el millor equip de la NBA d’aquesta dècada, és de 2.600 milions de dòlars. Aquesta xifra, estimativa, ens pot deixar indiferents si no sabem quan van adquirir l’equip els actuals propietaris, i què en van pagar. Joe Lacob i Peter Guber, copropietaris, en van pagar 450 milions l’any 2010. En definitiva, la propietat valia un 20% del que val avui fa tan sols set anys. Explicaré el perquè.

El valor de la marca en el món de l’esport és atribuïble a quatre factors, principalment. El primer, el mercat en el qual opera, en aquest cas el mercat americà i la Costa Oest -i més concretament San Francisco, ben a prop de Silicon Valley-, que s’ha convertit en una pròspera zona als Estats Units, potser la millor zona per fer negocis en l’era digital. En el cas de l’equip d’Oakland aquesta part suposa el 41% del total.

El perquè del creixement

El segon factor que cal tenir en compte és l’esportiu. És a dir, el bàsquet, que actualment és considerat el tercer esport en generació d’ingressos a escala mundial, només després del futbol i del futbol americà, aporta el 15% del seu valor. El tercer, la seu, que en el cas dels Warriors és el seu estadi, l’Oracle Arena, construït l’any 1996, aporta el 26% del valor total. El quart i últim factor és la marca Warriors, que li aporta un 16% del total.

Tots aquests factors són decisius i fan tangibles factors econòmicament mesurables en els negocis convencionals, però en l’esport hi ha una cosa tant o més important: el capital esportiu. Aquest aspecte té un doble efecte positiu i negatiu alhora. El positiu és la capacitat de seguir creixent en contractes i valor de mercat gràcies als jugadors franquícia, Curry i Thompson, als quals s’ha sumat l’MVP de les finals d’aquest any: Kevin Durant.

Però tenir el millor talent disponible a la pista implica un efecte totalment contrari, ja que suposa l’increment de despesa per tenir els millors jugadors, tret que estiguin disposats a guanyar menys del que els oferirien altres equips a canvi de jugar al millor equip del món. Tot i això, Curry -només ell-és el més ben pagat de la competició. Els altres, no. Però això no tots els jugadors ho entenen, esclar.

Històries de superació esportiva