Pineda, Bernad, la infanta i els ‘deslleials’
¿Explotarà la bomba d’efecte retardat que ha posat, de facto, l’Audiència Nacional sota l’acusació popular contra la infanta Cristina amb la seva investigació del sistema d’extorsió d’Ausbanc i Manos Limpias? ¿La fiscalia demanarà mesures cautelars contra la persona jurídica de Manos Limpias? ¿Han incorregut en delicte els executius d’institucions que han pagat el que se’ls demanava i no col·laboren amb la justícia? Fonts de l’Audiència Nacional asseguren que no tenen indicis fins ara contra l’advocada Virginia López Negrete, que és rostre i veu de l’acusació popular. Però no oculten la seva impressió que, com que l’acusació popular està exercida per una organització criminal, segons els delictes que el jutge Santiago Pedraz imputa a Miguel Bernad i a Luis Pineda, “està tocada de mort”.
Hi ha una via en el procés d’instrucció ja utilitzada en el cas de les organitzacions terroristes i és la petició de la suspensió cautelar d’activitats de Manos Limpias. Això faria que decaiguessin totes les acusacions particulars que representa. Fonts de l’Audiència Nacional assenyalen que, en efecte, aquesta via existeix en el procés d’instrucció, però que, “per poder sol·licitar al jutge aquesta mesura, la investigació hauria d’acreditar l’existència d’un sistema generalitzat d’extorsions”. “De moment, no hem arribat a aquest punt”, assenyala la font consultada.
Una mesura d’aquest tipus suposaria la ingerència d’una causa, la de Manos Limpias i Ausbanc, en altres procediments, com el judici del cas Nóos. I seria una ingerència sense haver passat Manos Limpias i Ausbanc per un judici. És a dir, sense sentència. S’actuaria a partir d’indicis i no de fets provats. Per tant, la via de l’adopció de mesures cautelars com l’assenyalada no està en l’ordre del dia.
Els extorsionadors i la banca
Però l’acusació popular en el cas Nóos no és l’única de les “baixes col·laterals” que poden derivar-se del procediment en curs contra les dues organitzacions presumptament extorsionadores. Què passa amb les entitats que han pagat i que en aquests moments neguen haver-se sotmès a l’extorsió? És el cas, per exemple, del president d’Unicaja, Braulio Medel.
Haver pagat 470.000 euros per aconseguir la retirada de l’acusació particular en el cas dels ERO d’Andalusia pot ser, si es demostra al mateix temps que l’entitat nega l’existència del pagament, un cas d’administració deslleial de l’article 252 del Codi Penal. És el mateix cas de Rodrigo Rato i els 600.000 euros que hauria pagat des de Caja Madrid a Ausbanc. “L’administrador estaria distraient fons i actuant il·lícitament sobre el bé, disposant-ne com si fos l’amo. Ara bé, si col·labora amb la justícia, hi hauria un eximent”, assenyala la font consultada.
Per tant, les conseqüències de l’acció sobre les dues organitzacions poden ser múltiples. Per la senzilla raó que durant molts anys les seves pràctiques han comptat amb una xarxa de bancs i empreses que cedien als seus requeriments. A més, tant Bernad com Pineda sostenen que se’ls va intentar comprar precisament per retirar les seves acusacions en els diferents procediments. “Sabíem que anirien per allà. Per això l’operació preveia l’entrega de diners, una cosa que està prevista en la llei, per atrapar-los in fraganti. Però ens van rebentar l’operació en filtrar la informació tant als interessats, Pineda i Bernad, com a un mitjà de comunicació”, va apuntar a l’ARA la font de l’Audiència Nacional. Qui va poder ser? A l’Audiència Nacional estimen que va poder ser una de les entitats afectades -Unicaja- o contactes que els dos investigats tenen al ministeri de l’Interior.
