La cúpula de la sala penal del Suprem patrocina una operació perquè la seva Fiscalia derivi el cas de Joan Carles I a l'Audiència Nacional

La reobertura de la causa pel jutge García-Castellón, ocasió per prendre el cas al fiscal Juan Ignacio Campos

La cúpula de la sala segona del Tribunal Suprem (TS) està darrere la decisió sorprenent de reobrir a l'Audiència Nacional el dilluns 27 de juliol la causa de les converses gravades per l'excomissari José Manuel Villarejo per a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, un cas arxivat amb gran celeritat el 7 de setembre del 2018 sense ser gaire investigat. Fonts judicials han assenyalat a l'ARA que el jutge Manuel García-Castellón, que va ordenar la reobertura de l'anomenada peça Carol, ha palpat, abans d'adoptar la seva decisió, l'ambient favorable a deixar que es fes càrrec de la investigació, encara que hagi invocat com a pretext indagar en una operació de Villarejo contra Noelia Muñoz, l'empleada domèstica de l'examant del rei Joan Carles I, actualment rei emèrit.

Fonts de la cúpula de la sala penal del Suprem mai han vist convenient la investigació sobre les presumptes comissions (frau) de Joan Carles I en l'adjudicació del projecte de l'AVE Medina-La Meca a Aràbia Saudita el 2011, que a principis de juny la Fiscalia Anticorrupció va traspassar a la Fiscalia del Tribunal Suprem després d'aconseguir el suport de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.

El jutge insinua que la Fiscalia li ha pres el cas de Joan Carles I

La Fiscalia Anticorrupció va obrir aquestes diligències informatives el 26 de desembre del 2018 d'acord amb l'article 5 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que li permet realitzar investigacions abans de la seva judicialització. Va prendre com a referència els presumptes delictes sota sospita en l'adjudicació de l'AVE Medina-La Meca –corrupció i frau en les transaccions comercials internacionals– i va aplicar l'anomenada "doctrina de la Fiscalia General de l'Estat", plasmada en la instrucció número 4 del 12 de juliol del 2006. El punt II.3.5 assenyala que el delicte de corrupció "i la seva remissió a la figura del frau l'ubiquen també en l'esfera de competència de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i Criminalitat Organitzada".

El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, va encarregar el seguiment del cas al fiscal Luis Pastor, que, al seu torn, va viatjar a Londres el desembre del 2019 per prendre declaració, a través de la Serious Fraud Office (SFO), a Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Al mateix temps, Luzón va ser l'amfitrió a la seu de la Fiscalia Especial, al carrer madrileny Manuel Silvela, de la visita del fiscal Yves Bertossa el 29 d'octubre del 2019 per coordinar les investigacions a Espanya i Suïssa. Trobada en què va participar el jutge García-Castellón, que havia viatjat a Suïssa a principis d'agost del 2019 per interessar-se per la cooperació jurídica amb la Fiscalia ginebrina.

Bertossa va enviar per comissió rogatòria les declaracions de tots els investigats i els moviments del compte bancari al banc Mirabaud de la fundació panamenya Lucum, el primer beneficiari de la qual era el rei Joan Carles I, i el segon el llavors príncep Felip. Luzón va cursar la documentació a la Fiscalia del Tribunal Suprem, atès que, des de la seva abdicació el juny del 2014, l'actual rei emèrit Joan Carles I està aforat davant la sala penal del Tribunal Suprem.

Joan Carles I: la ruta dels diners

La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va nomenar el fiscal Juan Ignacio Campos –cap d'una de les dues sales de la Fiscalia del Suprem i expert en delictes econòmics– al capdavant de tres fiscals més per investigar la causa a partir de les dades enviades pel fiscal Bertossa.

Aquesta dinàmica no va caure bé a la sala penal del Tribunal Suprem –assenyalen fonts judicials–, acostumada a controlar tots els procediments i sobretot els referits als aforats. A la mateixa seu del Suprem, però, al marge de la seva cúpula i el seu president, Manuel Marchena, s'estaven investigant ni més ni menys que presumptes operacions delictives de Joan Carles I en l'època en què exercia com a rei i cap d'estat d'Espanya.

La sala penal va esperar l'última setmana de juliol per actuar. És a dir, a un període més propici a tenir menys repercussió pública per la proximitat de les vacances d'agost. El jutge García-Castellón va interpretar les senyals –segons aquestes fonts judicials– i va actuar a principis de setmana. I la cúpula de la sala penal va disseminar informacions a finals de setmana, dijous passat a la nit, en el sentit que no admetria cap actuació dels fiscals del Suprem, ja que no hi ha novetats en la causa i que, en tot cas, l'Audiència Nacional havia de realitzar la investigació i dirigir-se, un cop avançada, a la sala penal si entenia que hi havia indicis per actuar contra Joan Carles I.

El rei Felip VI 'castiga' Joan Carles I i li retira l'assignació econòmica pels escàndols de corrupció

"El que és ridícul i al·lucinant de tota aquesta operació és que el jutge García-Castellón no hagi trobat cap altre motiu per reobrir el cas que indagar un presumpte espionatge de l'empleada domèstica de Corinna. ¿I com es passa d'aquí a investigar els fets que estan relacionats amb presumptes delictes de Joan Carles I? Quan García-Castellón interrogui Corinna només podrà preguntar per la seva criada, si li va ser deslleial i si ella va proposar a Villarejo que l'espiés –cosa que ja ha negat per endavant–. No es pot investigar indirectament Joan Carles I en la jurisdicció ordinària indagant altres delictes", va assenyalar la font consultada.

Però el motiu –assenyalen les mateixes fonts– és el que menys importa. "Es tracta de crear l'aparença d'una investigació perquè els fiscals del Suprem paralitzin les seves actuacions", van dir a l'ARA.

La posició de la cúpula del Suprem està –al difondre notícies que diuen que no pensa admetre cap querella o actuació de la Fiscalia del Suprem en relació amb Joan Carles I– en flagrant contradicció amb l'orientació seguida pel president de la sala penal, José Manuel Maza, contra els membres del govern català i el Parlament l'octubre del 2017.

En aquelles circumstàncies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instruïa una querella de la Fiscalia del TSJC contra els membres del govern català, i el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona portava investigant el Procés des del febrer del 2017. No obstant, la sala d'admissió de la sala penal, presidida per Marchena, va admetre el 31 d'octubre del 2017 la querella del fiscal per delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.

L'operació patrocinada pel Suprem de derivar les actuacions de la Fiscalia del TS a l'Audiència Nacional xoca amb la posició de la Fiscalia Anticorrupció i la Fiscalia General de l'Estat. Fonts judicials consultades assenyalen que l'Audiència Nacional no té competència sobre aforats i no pot investigar-los "indirectament" –en realitat ja ho està fent amb el vicepresident Pablo Iglesias a la peça Dina– i, sobretot, les actuacions del ministeri fiscal se sustenten en la seva competència sobre el delicte de frau i corrupció en transaccions comercials internacionals i en la capacitat per investigar que li atorga l'article 5 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF).

El ministeri fiscal tampoc entén –segons fonts consultades– que en aquest cas es dona el pressupost de traspàs de diligències "per duplicitat", és a dir, que el fiscal hauria de cessar les seves diligències "tan aviat com tingui coneixement de l'existència d'un procediment judicial sobre els mateixos fets i remetre totes les actuacions al jutjat que estigui coneixent l'assumpte". Perquè, com assenyala la font, "¿investigar si Corinna va ordenar investigar una empleada domèstica és el mateix que els 64,8 milions d'euros cobrats per Joan Carles I i pagats pel ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita el 2008?"