24/10/2016

La gestora esborra Sánchez del disc dur

3 min
El comitè federal del PSOE va votar després de cinc hores de reunió.

Un missatge per telèfon de membres de la comissió gestora als barons territorials del PSOE dissabte a la nit preguntava si tenien objeccions que José Blanco, per un costat, i Elena Valenciano, per l’altre, estiguessin a càrrec de la presidència de la mesa del comitè federal i d’exposar la proposta d’abstenció, respectivament. La resposta: sense inconvenients.

Va ser així com es va consumar el que podríem anomenar procés per esborrar l’etapa de Pedro Sánchez del disc dur de l’ordinador del PSOE: el gest és un homenatge als exsecretaris generals José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, de qui Blanco i Valenciano van ser, respectivament, secretari d’organització i ministre i vicesecretària general.

L’esborrament no el va fer Susana Díaz pel seu compte, sinó el conjunt de les forces que van tombar Pedro Sánchez l’1 d’octubre passat. I aquesta coalició de forces, que albiren que la secretaria general del partit anirà a parar a la lideresa andalusa el juny del 2017, va tenir ahir més protagonisme que fa tres setmanes. El cop es va iniciar més o menys desorganitzat -Josep Borrell va parlar d’un cop ideat per un “sargento chusquero ”-, però ara ja té més ordre i concert.

La gestora esborra Sánchez del disc dur

Més ‘no’ del que es preveia

Els 96 vots partidaris del no van sorprendre a propis i estranys, segons van explicar fonts dels abstencionistes a l’ARA. Als impulsors de la decapitació de Sánchez perquè eren molts vots -tot i que 11 menys que els 107 favorables en el congrés extraordinari proposat per Sánchez- i als seguidors del dimitit, defenestrat o destronat secretari general perquè no calibraven fins a quin punt el PSOE està fracturat. En les agrupacions socialistes el no va ser molt fort, fins al punt que en alguns casos, com al centre de Madrid, va arribar a un suport del 96%.

La substitució de l’autoproclamada “única autoritat del PSOE”, Verónica Pérez, per Pepe Blanco va facilitar un debat ordenat superats els primers minuts de tensió. Blanco va atorgar 57 torns de paraula i, conscient del que diria cadascú, va donar veu alternativa als partidaris del no i de l’abstenció.

El nom de Sánchez no va sortir en cap de les intervencions. Tampoc es va parlar de la possibilitat d’adoptar sancions en cas que es violi l’acord pel qual “el grup parlamentari socialista s’abstindrà en segona votació en la pròxima investidura”. Ningú es va referir a aquest tema excepte Miquel Iceta, que va parlar de “la capacitat del socialisme espanyol d’entendre una posició diferent del PSC en un tema com aquest”.

Fonts de la comissió gestora assenyalen que no hi haurà cap fórmula especial -la dels 11 condemnats a abstenir-se, per exemple- i que no es farà un debat públic com a arma llancívola abans de la segona votació. Una altra cosa serà després. Molts barons creuen que s’ha de respectar la majoria resultant en la votació del comitè federal.

El portaveu del grup parlamentari, Antonio Hernando, només va participar en la reunió durant el principi, perquè després va assistir al casament de la seva germana. No va parlar ni va votar. Serà ell qui parlarà des de la tribuna del Congrés per dir-li no a Rajoy en primera votació i dir-li que s’abstenen en la segona.

L’assassinat (polític) de Sánchez

Mariano Rajoy presidirà un govern amb 137 escons, després d’una investidura amb el suport de Ciutadans en primera i segona votació i l’abstenció del PSOE en la segona. Ja havíem apuntat que Rajoy tenia informació confidencial de Felipe González, en el sentit que el PSOE s’abstindria en la segona votació quan va acceptar de manera ambigua el primer encàrrec del rei. Però, a mesura que es perfilava el canvi en la posició de Sánchez de l’abstenció al no, Rajoy va arribar a la conclusió que tirar endavant la seva nova investidura requeria l’assassinat (polític) de Pedro Sánchez.

És fàcil, i sovint tots els analistes hi caiem, vaticinar que el PSOE va camí del Pasok, el partit socialista grec. Però cal recordar tres coses: Espanya no és Grècia, el PSOE no és el Pasok i Units Podem no és Syriza. Els factors de l’equació política són, doncs, diferents.

stats