Les pistes del Suprem no condueixen al delicte de rebel·lió

Marchena no deixarà lliures els presos mentre deliberi

El tribunal del judici oral del Procés ha obviat ja des de la seva resolució del 14 de maig qualsevol referència a la necessitat d'aplicar l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als diputats electes -acusats i jutjats per rebel·lió- a les eleccions del 28 d'abril de 2019, ha persistit en negar-se a comunicar al Congrés de Diputats i al Senat que havia de fer-ho i tampoc ho ha ordenat respecte Oriol Junqueras, elegit eurodiputat el 26 de maig passat de 2019, a qui ha prohibit per resolució del passat divendres acudir aquest dilluns 17 de juny davant la Junta Electoral Central (JEC) per accedir al càrrec.

Aquesta conducta se separa de la suspensió adoptada en instrucció durant el 2018 -respecte als diputats triats al Parlament- pel magistrat instructor, Pablo Llarena. És a dir: amb la prova ja practicada - que el tribunal qualifica com "situació privilegiada" en la seva interlocutòria del passat divendres 14 de juny-, és a dir, en les millors condicions per valorar la situació en haver conclòs el judici, ha decidit oblidar-se del 384 bis que equipara als processats "rebels" a la presó preventiva amb bandes armades i terroristes.

Cuixart: "Ho tornarem a fer. Tot això només té sentit si ho fem junts"

El primer indici de la separació apuntada entre el tribunal i l'instructor va tenir lloc a la llarga resolució del passat 14 de maig, segons la qual el tribunal considerava innecessari sol·licitar el suplicatori al Congrés -retroactiu a hores d'ara- que pretenia l'advocat Jordi Pina, que representa Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez. El tribunal feia una referència indirecta a la presó preventiva en la qual ja endossava qualsevol decisió al Congrés, al qual el president del tribunal, Manuel Marchena, va cursar la resolució.

"El mateix article 21 del Reglament del Congrés dels Diputats preveu la situació que un diputat es trobi en situació de presó preventiva i que això impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris", assenyalava. El 21 de maig passat, la flamant presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va sol·licitar un informe sobre el curs a seguir respecte a l'aplicació del 384 bis de suspensió dels diputats. Marchena va respondre el 22 de maig amb un ofici de catorze línies en què considerava "inviable" informar sobre l'assumpte i li remetia a les quatre línies de l'acte del 14 de maig sobre l'article 21 del Reglament del Congrés.

Però vet aquí que els fiscals del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, cursaven escrit el mateix 22 de maig -el dia en què Marchena descartava informar Batet- en què demanava, precisament, que comuniqués la necessitat de procedir a aquesta suspensió ."El Ministeri Fiscal interessa de l'Excma. Sala que, un cop hagin pres possessió dels seus escons i consolidat els seus drets de participació política, es comuniqui a la Mesa del Congrés dels Diputats, respecte dels processats per delicte de rebel·lió i presos preventius, com a membres d'aquesta Cambra, Oriol Junqueras , Jordi Turull, Jordi Sánchez, i Josep Rull, i a la Mesa del Senat, respecte del processat per delicte de rebel·lió i pres preventiu, Raül Romeva, com a membre de la mateixa, que han de procedir a l'aplicació immediata de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal als efectes de la suspensió dels mateixos en l'exercici dels seus drets i deures com a diputats i senador respectivament, havent de procedir aquelles meses a adoptar les mesures necessàries per donar plena efectivitat a la previsió legal".

Un altre referèndum, sobre la taula de l’independentisme

Els fiscals, coherents amb el fet que es disposaven a confirmar l'acusació per rebel·lió, no veien cap raó per la qual el Tribunal Suprem s'abstingués de comunicar al Congrés i Senat que suspenguessin immediatament als cinc parlamentaris elegits el 28 d'abril. Amb tot, segons s'ha apuntat, el Tribunal Suprem va endossar la decisió al Congrés, qui va suspendre no sobre la base del reglament, com suggeria Marchena, sinó directament en aplicació del 384 bis, camí que va seguir el Senat.

La mateixa conducta s'ha mantingut amb Junqueras, però en aquest cas, en no tenir qui el suspengui immediatament, el Tribunal Suprem va seguir l'orientació dels fiscals, i va prohibir a l'eurodiputat electe que assumeixi el càrrec per la possibilitat que se sostregui a la acció de la justícia en cas de viatjar a Brussel·les per considerar-se aquesta -referència a Carles Puigdemont- la capital de la república catalana. La decisió planteja un potencial conflicte constitucional per possible vulneració de l'article 23 de de la carta magna que consagra l'accés en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics.

La presó preventiva, correcte

El tribunal, a més, ha donat una pista en la seva resolució del passat divendres sobre quina serà la seva decisió aquesta mateixa setmana sobre la petició de llibertat dels presos elevada per les defenses amb l'argument que el judici oral ha acabat. Les defenses han invocat l'argument del Tribunal Suprem, en la seva interlocutòria del passat 14 de maig, segons la qual no se'ls podia deixar en llibertat perquè es tractava de garantir la fi del judici oral. En la interlocutòria sobre Junqueras s'assenyala que "el plenari ha conclòs després de quatre mesos d'intensa pràctica de la prova. S'han desenvolupat els al·legats de les acusacions i les defenses en suport de les seves respectives tesis. El judici ha quedat ja "vist per a sentència". De fet, la deliberació es troba en la fase inicial.

L’ARA ofereix la crònica del judici de l’1-O d’Ernesto Ekaizer

I continua: "Aquest moment del procés situa a la Sala en una posició privilegiada, fins ara inèdita, per valorar la intensificació del fumus boni iuris [aparença de bon dret] que ha vingut sostenint les mesures cautelars acordades per l'Excm. Sr. Magistrat instructor i ratificades per la Sala de Recursos. El procés penal, per tant, està ja en l'últim tram, en el moment de la deliberació sobre els elements fàctics i jurídics que definiran el seu desenllaç. Precisament per això, el deure d'aquesta Sala d'assegurar les finalitats del procés adquireix un significat especial, que condiciona la resposta a qualsevol sol·licitud que pugui deduir-se".

El tribunal considera, doncs, amb les proves a la mà, que les mesures cautelars de presó preventiva -mesures amb aparença de bon dret dictades per Llarena- eren adequades llavors i es revelen encara més correctes ara. Ergo: denegar la llibertat d'acord amb la finalització del judici oral. L'argument, d'altra banda, més clàssic consisteix en què a mesura que s'acosta la data de dictar sentència el risc de fuga s'incrementa, més quan la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació de Vox, han confirmat les elevades penes sol·licitades.