CORREPINS I BOTICLASTES

Creixement i excel·lència

Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat de dinar amb el Jordi Montaña, que va ser professor meu a Esade i que durant dos mandats de quatre anys -un total de vuit anys- ha ocupat el càrrec de rector de la Universitat de Vic.

M’explicava tota la feina feta aquests anys, que ha estat molta: nous graus, noves diplomatures, incorporació d’investigadors, recerca, col·laboració amb la Universitat de Manresa, creació de la Universitat Central de Catalunya...

Li vaig preguntar sobre el creixement assolit i el Jordi Montaña em va dir una cosa amb la qual coincideixo plenament: l’important no és quant creixes, sinó la qualitat d’aquest creixement. Créixer per créixer és un error. I ho fan moltes empreses i organitzacions. Hi ha una cosa que no es pot perdre i que respon a la pregunta: “Per què vas triomfar en el passat?” La resposta a aquesta qüestió és l’essència de qualsevol organització. Es pot innovar, evolucionar, però mai perdre aquesta essència.

El Jordi Montaña ha passat per la Universitat de Vic mirant que aquesta essència no es perdés amb el creixement. I ho ha aconseguit. No és fàcil, perquè innovar i desenvolupar institucions, i més encara si són educatives, et pot dur a perdre el nord.

Les empreses més longeves són organitzacions que han crescut poc o molt lentament. Fonderia Marinelli, per exemple, una empresa italiana que es dedica a fabricar campanes, va ser creada l’any 1040. És l’empresa més antiga d’Europa. Molts consultors els haurien dit: creix o moriràs! Doncs té 12 treballadors des dels seus inicis.

El que manté negocis, països, imperis o universitats no és el creixement sinó l’excel·lència. I ser excel·lent vol dir ser fidel a allò que et va fer triomfar.