Publicitat
Publicitat

CORREPINSIBOTICLASTES

La qualitat democràtica

Un dels indicadors que es fan servir per mesurar la qualitat democràtica d’un país és el nombre de partits i la pluralitat de les diverses formacions polítiques a les quals es pot votar. Per exemple, un país amb un sol partit polític, que organitza eleccions i es declara democràtic, tot i posar urnes i paperetes, és evident que de democràtic en té ben poc.

A Catalunya està passant una cosa molt preocupant, i és la simplificació de les nostres opcions polítiques. Ho veiem a tot arreu: en els càlculs electorals, en els analistes polítics, en les tertúlies periodístiques i en els articles... Tothom parla de blocs, fins i tot els mateixos polítics. Bloc independentista i bloc constitucional. Fins i tot s’està instal·lant un pensament col·lectiu entre part de la població que és indiferent a quin partit votis dintre d’un dels blocs.

Això porta a una visió infantil i populista del que significa votar. Fa quaranta anys que tenim una riquesa de partits amb sensibilitats molt diferents. Assignar els partits a dos blocs ens empobreix socialment i ens radicalitza. Podem acabar pensant que a Catalunya hi ha dos partits: Junts pel Sí i Junts pel No. Ho reduïm tot a sí o no. Amb mi o contra mi. Hem d’evitar com sigui aquest empobriment de qualitat democràtica.

Algú em dirà que manca de qualitat democràtica és no poder decidir en un referèndum. Responc que és precisament aquesta política plural la que ha de fer-ho possible. L’aspiració legítima a la independència s’ha de canalitzar a través de la pluralitat, no a través de dos blocs enfrontats, ja que, si no, fracturem la societat.

El radicalisme és el mecanisme perfecte per amagar fracassos polítics. I és aquí on els catalans no podem permetre que ens portin.

Etiquetes