El PSOE ajorna la decisió sobre bloquejar o no el govern de Rajoy
Madrid“Marxem a casa sense resoldre res. Haurem d’acabar facilitant que Rajoy sigui president a última hora, quan ja no es veuran les contrapartides. Avui tocava exercir el lideratge i oferir l’abstenció a canvi d’una dotzena de mesures clares que posessin a la teulada del PP la pilota d’evitar unes terceres eleccions”. No ho deia, òbviament, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sinó un veterà dirigent andalús preocupat per la situació i que, en una opinió àmpliament compartida ahir a Ferraz, lamentava que la direcció s’atrinxeri per “guanyar temps i assegurar-se la supervivència” en lloc de ser propositiva. “Quan se’ls han fet arribar suggerències discretes les han desatès”, denunciava un altre dirigent. Sis hores de reunió del comitè federal i cinquanta intervencions no van resoldre el dilema que van plantejar les urnes el 26-J.
El líder del PSOE va certificar que votaran no a Rajoy i que vol liderar l’oposició, i els dirigents territorials l’hi van acceptar mentre feien constar que no es pot anar a unes terceres eleccions. No va quedar clar, doncs, què passarà si, com tot apunta, Rajoy no troba suports entre els seus “aliats naturals” de C’s, CDC, PNB i els regionalistes canaris, i el PSOE queda acorralat entre facilitar un govern del PP o unes noves eleccions. Pensant més en el congrés de la tardor (del qual ahir no es va parlar però que presidia converses de passadís) els dirigents crítics, com ara l’andalusa Susana Díaz i l’extremeny Guillermo Fernández Vara, volen que siguin Sánchez i la seva executiva els que prenguin la decisió. Que premin un botó (el que farà president Rajoy) que els enrampi. El líder del PSOE vol guanyar temps per consolidar la seva posició interna i continuar al capdavant del partit i que la decisió, si ha d’arribar, sigui col·legiada i es prengui o en una consulta a les bases o en un altre comitè federal. Ahir va lloar la necessitat d’escoltar aquest òrgan. Confia, però, que el PP sumi C’s i aleshores, amb certa facilitat, pugui afegir-hi els nacionalistes.
Sense rastre d’autocrítica
Sánchez va evitar l’autocrítica -quan l’hi van demanar ho va despatxar admetent que els resultats, els pitjors del PSOE des del 1977, tampoc l’havien complagut- i va atacar Podem i Rajoy per no moure’s. Va afirmar que els ciutadans volien que Rajoy governés però també que el PSOE liderés l’oposició i que, per tant, havia de passar una cosa i l’altra. De la possibilitat de liderar una alternativa amb C’s i Podem -o amb Podem i formacions minoritàries- ni en va parlar. Només dirigents com Miquel Iceta i José Antonio Pérez Tapias la van plantejar extramurs de la centralitat. Iceta va haver de sortir al pas de les crítiques que, pel seu flirteig amb una solució a la canadenca, li van dedicar alguns barons. Ho va resoldre amb un acte de fe oficialista. “El tema és si bloquegem o no la investidura de Rajoy. Però Sánchez, que d’ençà que és secretari general ha perdut un vot per minut, només vol amagar la boleta”, resumia un diputat que va marxar abans que acabés la reunió. Haurà de tornar.
