Referèndum català: l’escull del PSOE
MadridEl trencaclosques espanyol sorgit del 20-D té, per ara, tres sortides: la primera és un govern en minoria de Mariano Rajoy, que hauria de ser investit com a mínim amb les abstencions de PSOE i C’s; la segona, un pacte d’esquerres liderat per Pedro Sánchez, que necessitaria els vots favorables de Podem i de minories nacionalistes o bé l’abstenció de C’s; i la tercera és repetir les eleccions a la primavera. Aquesta última opció és la que, segons reconeixen molts fora de micròfon, guanya enters. Al PSOE, per ara són discrets els partidaris de permetre investir Rajoy -alguns barons i antics dirigents- i creixen els que han perdut la por a noves eleccions. La gran coalició, repeteixen cada dia els afins a Pedro Sánchez, està del tot descartada.
Ahir el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, també admetia que l’escenari d’un gran pacte és difícil malgrat ser-ne el màxim interessat. Tot i això, va tornar a defensar l’aliança de PP, PSOE i C’s com la manera de tenir un govern fort (250 escons) per poder escometre reformes i projectar una imatge d’estabilitat. Segons diu, ara és perillosament factible un govern del PSOE, que estaria “disposat a pactar amb vuit o nou partits, alguns dels quals independentistes”, per fer un executiu d’esquerra “radical”.
L’acord progressista el va posar damunt la taula el líder del PSOE dos dies després de les eleccions i, d’entrada, va topar amb una forta oposició dels barons, que no volien pactes amb Podem. No pel seu discurs sobre els temes econòmics, internacionals o de governança, sinó per l’exigència de fer realitat el seu compromís de fer un referèndum per resoldre el procés català exercint el dret a decidir i per la defensa de la plurinacionalitat de l’Estat.
Díaz s’acosta a Sánchez
El PSOE no vol ni sentir a parlar de qüestionar la “sobirania nacional”. Sánchez sap que l’acord amb Pablo Iglesias és difícil i, per si ha d’anar a eleccions, busca rearmar-se posant Podem en contradicció. De forma retòrica, els socialistes es pregunten si Iglesias arruïnarà la possibilitat d’un govern de canvi per satisfer els seus compromisos “secrets”. Aquesta estratègia va rebre ahir un suport important, el de Susana Díaz. La presidenta de la Junta andalusa no es descarta per rellevar Sánchez quan es faci el congrés del PSOE, però ha matisat el seu discurs i ha donat corda al secretari general. Després del 20-D va dir que el PSOE havia de ser a l’oposició, “on l’han situat els ciutadans”, i va liderar la negativa a negociar amb Podem, que li fa la guitza a Andalusia, on ella pacta amb C’s.
Abans d’acabar l’any, la jefa ja va obrir la mà per acceptar que el comitè federal aprovés una resolució que donava via lliure al diàleg amb Podem si Rajoy, a qui reconeixien la iniciativa de formar govern, no se’n sortia. Posaven la línia vermella en la unitat d’Espanya. Ahir la presidenta es va fer entrevistar a Canal Sur Ràdio per afirmar que Sánchez té el seu “suport i confiança” per formar un govern d’esquerres, però que no pot ser “a qualsevol preu” i que la sobirania d’Espanya és innegociable.
És el discurs en què el PSOE, que ha aconseguit que es parli més del pacte d’esquerres que de la gran coalició, ha trobat el seu delicat equilibri intern. Ara busca -i comença a trobar- esquerdes a Podem. Mónica Oltra, vicepresidenta del País Valencià, líder de Compromís i del seu sector més afí a Podem, va afirmar que la consulta no pot acabar frustrant un govern progressista a Espanya. No en renega i la defensa, però entén que ha de ser negociable. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els 12 diputats d’En Comú Podem ho van presentar com a irrenunciable en campanya. Els devia tranquil·litzar la número tres de Podem, Carolina Bescansa, que també ahir va afirmar que el seu partit “no oblida el compromís” assumit.
I en un racó del quadrilàter, C’s. El seu líder, Albert Rivera, defensa que no es pot pactar amb Podem perquè està a favor de la consulta. Ahir va endurir el discurs afirmant que no facilitarà un govern PSOE-Podem encara que Iglesias en renegui. Sí que va abordar, en una reunió amb Sánchez, la negociació sobre la mesa del Congrés, que tot indica que el PP deixarà de presidir. Per prendre-l’hi els cal Podem, que vol consolidar els tres grups territorials.
