El secret és dins de centenars de bosses de plàstic

Zona Hermètica (Sabadell)Són les 22 h. Carrers postnuclears. Cotxes aparcats com un abandonament. Algun humà. Barri de Gràcia de Sabadell. Nom de guerra nocturn: Zona Hermètica. 22.37 h. Omplim el dipòsit. Gasolinera carrer Rocafort. Vuit nois fan botellón sota el rètol que marca els preus. Trontollen. “Es pronto ”, diu la noia. “ Hasta las doce ”, aclareix el noi. És l’hora zulu. Primers sorolls. Com quan a l’estiu l’arribada de la nit fa rugir la natura. Ralentí de grill de cotxes aparcats. Dins, com aparicions, remenen bosses de plàstic de color fantasma. Pels carrers, nois i noies amb bosses. Volen ser diferents, però són clònics. Ells: jaquetes color camuflatge amb caputxa. Pantalons de canya. Cabell rapat de les vores i mata immensa al mig. Clenxada o para-sol. Com els Gremlins. Elles shorts d’estiu o pantalons de tiralínies. Cabelleres amb puntes de mar crispada. Aromes de Cruella de Vil. Colors foscos. Com ombres amb un reflectant de bossa de plàstic. Tots van a fer esport.

Ple de fogueres ‘botellón’

23.57 h. Darrere el pavelló de l’OAR Gràcia hi ha la pista. Un descampat. Ple de fogueres botellón. Unes 200 persones. Focs de camp: la bossa al mig i dins ampolles de vodka i rom. Vasos de plàstic com espelmes al terra o a les mans. Crit de guerra: la música tambor dels cotxes. Frena. “ Oye majo, lo del Bora Bora, ¿dónde es? ”, em pregunta un pare amb un 4x4 carregat d’adolescents. Aquí. Gira 360 graus. Tot s’encén. A la discoteca Bora Bora hi ha una cua serpejant d’unes 200 persones. I al Gallery i a El Manisero de la Salsa... Els de seguretat no paren: “ ¡Hacedme la cola por favor! ” Però als carrers i als cotxes continuen cremant les fogueres de bosses. Cinc noies es fan les primeres selfies amb mans espasmòdiques. Tot és un mercat a l’aire lliure. Apareixen els primers venedors de flors i diademes de llumetes de colors. Les primeres pixades a qualsevol lloc. Legió d’escopinades. Volum de crits de solidaritat de la nit: “Aaaaaaaaaa...”

00.34 h. Silenci. Dues patrulles de Mossos i una de la Policia Municipal escorcollen set nois en una cantonada. A la paret. Carnets. Roba. Se n’enduen dos. Obrim el zoom a una vorera amb dos nois asseguts. Un li diu: “Estàs bé? Vomita!” I l’altre amb cara de pebrot escalivat es cou en silenci. 00.51 h, 4 graus. En una vorera arriba una ambulància del SEM. A terra una noia estirada com un pinzell. Dos amics damunt seu. “Tu, Melissa, va, va”, diu el noi. La noia no pinta res. Se l’enduen en llitera. L’amic puja. I l’altra amiga desconnecta i es perd en un cotxe on tenen bosses que no fan soroll.

01.00 h. Cotxes com una pluja. Es compten amb els dits els cotxes tunejats. El tuneig ara és dins. Una noia agafa una ampolla de líquid verd amb un dibuix de calavera i pregunta: “ ¿Es comestible? ” I s’hi amorra com si mirés la lluna. Noies tortes com un putxinel·li que surt de dins d’una capsa. Pixades. Fogueres de bosses amb dansa d’ombres. Beure, parlar i quan toca, la quota de crits.

Desfilada de poca roba

02.30 h. Esperen els primers taxis. També els primers pares taxistes. Mares aferrades al volant amb mirada de far i gossos amorrats al vidre. Una altra ambulància del SEM zigzagueja buscant la trucada. Dues furgonetes dels Mossos. Esperant. Apareixen les primeres noies amb flors de plàstic a la mà. Comprovat. La compra és proporcional al buidatge de les bosses de plàstic. Tres graus i això és Hawaii. Noies amb samarretes de tirants i shorts. Primeres floretes: “ Rubita, que te vas a despeñar ”. Ella respon amb un aforisme tropical: “ ¡Chapa coño! ” 02.51 h. Un altre primer pla. Els Mossos escorcollen tres nois. Paret. Documents. Roba. Els deixen marxar. Obrim pla i nois jugant a Karate Kid. Pim, pam. De cop una riuada surt dels locals. Van als cotxes. O als amagatalls. Un noi s’estira com un rèptil sota la parada ambulant de patates fregides i en treu una bossa amb una ampolla d’alcohol. 05.00 h. Arriben els nous pares taxistes. Esperen amb jaquetes cordades fins a dalt. Desfilada prêt-à-porter de poca roba. Fumegen fogueres de bosses. Caminem cap a l’inici: tornada a l’ambient postnuclear del dia. Zona Hermètica. El 1976, símbol de les primeres manifestacions sindicals (260 empreses en vaga i 40.000 treballadors). Ara, de la indústria de la nit. Fins al 2016, quan la Zona Hermètica es traslladarà -per ordre judicial- als afores de Sabadell. A terra, camp de mines de bosses de plàstic rebregades, xafades. No necessiten res. No necessiten lloc. Volen on volen.